Un esprint en direcció a la porteria i el gol més fàcil de la seva carrera només havent d’empènyer la pilota al fons de la xarxa. Èric López (Barcelona, 1993) va certificar l’ascens de l’Europa amb la seva diana contra el Cerdanyola (4-2), la fita més esperada al Nou Sardenya en gairebé tres dècades. Els escapulats tornen 27 anys després a la segona FEF (antiga segona divisió B) gràcies al joc coral de l’equip i a l’aportació i la feina diària de cadascun dels jugadors canalitzada en López, un futbolista que ha hagut de superar un calvari amb les lesions aquesta temporada però que ha regalat una diana que quedarà en els annals de la història.

Després de molts anys, Èric López ha trobat l’estabilitat a l’Europa on hi ha jugat dues temporades i mitja. Extrem per naturalesa, Vilajoana li va trobar l’encaix com a davanter centre on el curs passat va marcar dos gols en quatre titularitats fins que el virus va aturar la competició. Amb 28 anys i disposat a consagrar-se, a López li han visitat per primera vegada en tota la seva carrera els fantasmes de les lesions. En la recta final de la temporada, un desafortunat accident de trànsit li va provocar diverses factures òssies al peu i va estar gairebé tres mesos i mig de baixa. Després de recuperar la titularitat, unes molèsties al genoll el van apartar de l’equip durant un mes. I el dia que va reaparèixer, un xoc amb un rival li va fracturar la costella. “Ha estat un any complicat. Fins ara, en tota la meva carrera, només havia petit una lesió i aquest any n’he patit tres, dos elles traumàtiques i accidentals, que potser costen encar més de pair. Qualsevol contratemps costa d’acceptar però he après a ser fort i he treballat dur per intentar recuperar-me el més aviat possible per estar a punt per quan l’equip m’ha pogut necessitar”, afirma el jugador. I López hi va arribar a temps. Va reaparèixer en el partit contra el Cerdanyola on, amb la seva diana, l’Europa va sentenciar el partit i va certificar l’ascens de categoria. “El gol és una barreja de sentiments: Felicitat i alliberament. I la consecució de l’objectiu i el premi que el club, l’equip i l’afició perseguíem de fa molts anys”, explica l’atacant, un dels pocs jugadors de la plantilla amb experiència a la segona divisió B on hi ha jugat amb l’Espanyol B, el Vila-real B, el Cartagena, el Prat i la Cultural.