L’Olot no depèn d’ell mateix per sal­var la cate­go­ria i, o bé goleja i s’asse­gura vèncer per més d’un gol que el Prat –que jugarà con­tra l’Ori­ola–, o bé ha de gua­nyar i espe­rar una enso­pe­gada de l’Espa­nyol B con­tra l’Atze­neta o, evi­dent­ment, del mateix Prat. En l’última jor­nada de cada curs solen pas­sar fenòmens para­nor­mals com­pli­cats d’expli­car o situ­a­ci­ons dub­to­ses que fan que els afi­ci­o­nats es facin pre­gun­tes, mol­tes vega­des sense res­posta –gols estranys en els últims minuts, remun­ta­des mira­cu­lo­ses, entre altres–. És per això que davant les vari­a­bles que ha de tenir en compte cada un dels clubs a l’hora d’acon­se­guir els seus objec­tius, l’incen­tiu a rivals és un debat etern, de moment, però, pro­hi­bit.

L’Olot haurà d’estar pen­dent del que passi al Sag­nier i a la ciu­tat espor­tiva Dani Jar­que, on els seus rivals direc­tes, el Prat i l’Espa­nyol B, s’enfron­ten a l’Ori­ola, que ja ha bai­xat a ter­cera divisió FEF i no té res en joc, que a més viat­jarà amb bai­xes de renom a la plan­ti­lla per culpa de les san­ci­ons i les lesi­ons, i l’Atze­neta, encara amb pos­si­bi­li­tats remo­tes i que haurà de sor­tir a vèncer el filial blanc-i-blau per esgo­tar-les. És en aquest punt on s’obre el debat en què alguns plan­te­gen si l’Olot ha d’incen­ti­var l’Ori­ola a fer tot el pos­si­ble per esgar­ra­par algun punt con­tra el Prat, par­tint de la pre­missa que els del Baix Segura dig­ni­fi­ca­ran la com­pe­tició i faran tot el pos­si­ble per vèncer tot i no tenir pos­si­bi­li­tats de sal­vació. Real­ment, però, no exis­teix un debat de fons perquè és una pràctica il·legal, tot i que habi­tual en qual­se­vol cate­go­ria del fut­bol, i a més, la vari­a­ble gai­rebé indis­pen­sa­ble per a l’Olot d’aspi­rar a la per­manència és que els gar­rot­xins superin la Penya Depor­tiva; per tant, qual­se­vol aspecte que pugui pas­sar lluny del muni­ci­pal diu­menge al mig­dia serà com­pli­cat de con­tro­lar.

“Estic a favor de pre­miar o gra­ti­fi­car la gent per fer bé la seva feina. Si d’això se’n diu pri­mes a ter­cers, a quarts o a pri­mers, doncs no ho sé. A la meva feina, si vingués el meu cap o res­pon­sa­ble i em digués que si faig una feina molt bé em dona tres dies de festa, ho tro­ba­ria fantàstic”, diu el tècnic de l’Olot, Miquel Àngel Muñoz, que pun­tu­a­litza: “Al con­trari? Ni par­lar-ne, en abso­lut. De totes mane­res, com que no està regu­lat no s’ha de fer o no s’hau­ria de fer, però no ho trobo cap boge­ria.”

S’espera un mig­dia de diu­menge car­re­gat d’emo­ci­ons, intriga i qui sap si decepció o ale­gria al muni­ci­pal d’Olot. Un estadi on es pre­veu que hi hagi una bona entrada, entre els socis que ja han reser­vat la seva loca­li­tat i les entra­des que posarà a la venda al públic gene­ral el club gar­rotxí per asse­gu­rar-se el ple, res­pec­tant sem­pre l’afo­ra­ment limi­tat i les res­tric­ci­ons de la pandèmia que obliga a com­plir el Pro­ci­cat.