Tot i que era un mira­cle, tot i que les tres dar­re­res victòries segui­des havien il·lusi­o­nat l’afició i els juga­dors, l’amar­gor i la tris­tesa van tor­nar a fer acte de presència al muni­ci­pal d’Olot per aco­mi­a­dar el club de la segona B, una cate­go­ria que deixa d’exis­tir, com ho fa també la tra­jectòria dels de la Gar­rotxa al bronze. I és que els olo­tins bai­xen dos esgla­ons de cop (de jugar a la ter­cera cate­go­ria esta­tal, pas­sa­ran a jugar la tem­po­rada vinent a la cin­quena) després d’empa­tar con­tra la Penya Depor­tiva i veure com els seus rivals direc­tes, el Prat i l’Espa­nyol B, sí que feien la feina ben feta i ven­cien l’Ori­ola i l’Atze­neta, res­pec­ti­va­ment. De fet, ja ho feien en el minut 12 dels seus par­tits, abans que l’Olot comencés per­dent 0-1 con­tra els de Santa Eulària des Riu després d’un golàs de lli­bre de Colau (26’) que con­ver­tia el mira­cle en un impos­si­ble.

El par­tit va començar com l’Olot volia. Els de Miquel Àngel Muñoz con­tro­la­ven la pos­sessió i el ritme del par­tit i, fins i tot, gau­dien d’alguna apro­xi­mació. La Penya Depor­tiva ho apos­tava tot als con­tra­a­tacs tre­nats per Loren i Colau, els seus juga­dors amb més dese­qui­li­bri, i va ser el segon qui, després d’un eslàlom a la fron­tal, va cla­var la pilota a l’escaire de la por­te­ria de Ballesté (26’). Sabe­dors que el Prat i l’Espa­nyol B ja gua­nya­ven, els olo­tins van mos­trar l’orgull entre els ner­vis i el neguit i pri­mer Juan Del­gado va rema­tar amb el cap una cen­trada de Xume­tra que va sor­tir vore­jant el pal (29’). Tot seguit, el de l’Estar­tit va forçar un penal a la sor­tida de Fran Martínez que ell mateix va exe­cu­tar i va esta­blir l’empat, que malau­ra­da­ment seria defi­ni­tiu (32’). Els de Miquel Àngel Muñoz van inten­tar apro­fi­tar l’efer­vescència del gol amb noves arri­ba­des de Xume­tra i Juan Del­gado, la de l’eldenc claríssima, gràcies a l’assistència d’Eloi amb el cap.

En la segona part, la llosa de no avançar-se i poder així pres­si­o­nar els rivals, a més del fet de saber que en aquell moment a l’Olot només li ser­via un 3-1 per man­te­nir la cate­go­ria, va pesar massa. Els volcànics van con­ti­nuar remant amb més cor que cap i van tan­car al seu propi camp el rival. Juan Del­gado, ja a dins de l’àrea petita, no va impac­tar una cen­trada de Xume­tra (48’), el mateix ata­cant empor­danès ho va pro­var amb una rema­tada –després de rebre a l’espai– que el por­ter visi­tant va rebut­jar (51’), i Blázquez va topar amb el tra­ves­ser després de fer una cen­trada que es va enve­ri­nar (73’). A la des­es­pe­rada, Bar­nils, fent d’Ale­xanco, va tenir un parell d’apro­xi­ma­ci­ons clares amb rema­ta­des amb la testa que no van poder evi­tar una decepció majúscula per a un Olot a les por­tes del cen­te­nari.