L’Olot va consumar el descens a la tercera divisió FEF després d’empatar a casa contra el Peña Deportiva (1-1). El conjunt garrotxí passarà així de competir en la tercera categoria del futbol estatal, ben a prop del futbol professional, a fer-ho en el cinquè esglaó, ben a prop o completament en l’amateurisme. La temporada plena de contrastos, obstacles en forma de lesions, casos de Covid-19, però també de decisions esportives dubtoses, neguit i nerviosisme des dels despatxos, han format un còctel mortal per a un club que camina per un projecte social i sostenible i que celebrarà el seu centenari pròximament amb l’equip en una categoria que, per història i convenciment, no li pertoca.

L’Olot ha estat una de les víctimes de la reestructuració pactada des dels despatxos de la FEF en plena pandèmia i confinament mundial. Després que el coronavirus obligués a cancel·lar el curs passat, amb els olotins sisens a només cinc punts del segon classificat i a sis del líder, un inici irregular de la nova campanya va precipitar i augmentar l’estat depressiu d’una plantilla que mantenia el 90% dels seus integrants. Primer, l’accident en bicicleta amb la lesió greu d’Hèctor Simón, un puntal a dins i fora del camp, i després, la impopular destitució de Raúl Garrido, el millor tècnic de l’Olot en la trajectòria global de set cursos a la segona B, i la decisió de contractar en lloc seu Gabri García, un perfil molt diferent, sobretot pel que fa al caràcter, van deixar l’equip sense rumb fix, perdut i signant una mala primera fase (18 punts de 60 possibles) que ha acabat passant factura en una millorada segona fase (16 punts de 24 possibles).