El Real Madrid és un dels equips de fut­bol més impor­tants del pla­neta, però per enten­dre la seva cos­mo­go­nia cal ser al cap del seu pre­si­dent, Flo­ren­tino Pérez. El man­da­tari blanc és qui deci­deix els fit­xat­ges i les reno­va­ci­ons. “No està bé que ho digui jo, però del que més entenc és de fut­bol”, va dir l’empre­sari en la dar­rera assem­blea de com­pro­mis­sa­ris del club. La frase, com a axi­oma, ho resu­meix tot. El cos­mos del Real Madrid es resu­meix en el micro­cos­mos par­ti­cu­lar de Flo­ren­tino. Amo i senyor del club. El mateix que va ser asse­nya­lat fa unes hores per Zine­dine Zidane en una carta reco­llida pel diari AS en què apun­tava direc­ta­ment a la pre­sidència.

Flo­ren­tino Pérez no té gaire paciència amb els tècnics i con­si­dera que si no es gua­nya una lliga o una Cham­pi­ons ningú mereix con­ti­nuar a la casa blanca. Fins i tot, ha pres­cin­dit d’entre­na­dors gua­nya­dors, i si no, que ho pre­gun­tin a Vicente del Bos­que, que tot just aca­bar la lliga va sor­tir aco­mi­a­dat amb dues Cham­pi­ons al currículum. El jerarca blanc bus­cava moder­ni­tat i nous mètodes. Era l’any 2003 i, amb els anys, l’essència de Flo­ren­tino con­ti­nua sent la mateixa.

Zidane va dei­xar el Madrid per volun­tat pròpia i renun­ci­ant a l’any de con­tracte que li que­dava, i va apun­tar, com dèiem abans, a la pre­sidència. Flo­ren­tino neces­si­tava un cop d’efecte imme­diat per cobrir la vacant del francès i, de retruc, tapar les crítiques cap a la seva figura. El man­da­tari és poc per­me­a­ble a la crítica. El càsting per a la ban­queta tenia dos noms: Alle­gri i Mau­ri­cio Poc­het­tino. El tècnic argentí era el gran desit­jat, però, de nou, la seva vin­cu­lació con­trac­tual (ara amb el PSG i abans amb el Tot­ten­ham) ha fet impos­si­ble el matri­moni. Alle­gri, al seu torn, va deses­ti­mar l’oferta blanca.

Lla­vors calia esco­llir una alter­na­tiva, un nom prou eloqüent i impor­tant per tapar el soroll mediàtic amb una notícia. Manual de super­vivència de tots els clubs i l’esco­llit ha estat Carlo Ance­lotti. Un vell cone­gut de la casa blanca que va gua­nyar la décima Cham­pi­ons gràcies a un gol de Ramos en el temps afe­git (93’) i això li va per­me­tre con­ti­nuar un any més. El 2015 Flo­ren­tino el va aco­mi­a­dar per la neces­si­tat de “donar un nou impuls” al seu club. Sis anys després d’aque­lles parau­les, recu­pera el tècnic transalpí que ha estat indul­tat pel magnànim Pérez. No sabem si per donar un impuls o bé per tenir un nou para­llamps a la mà per quan ho neces­siti.