Fill de la seva terra

A Trab­zon no hi ha gaire res a fer. La rellevància mun­dial que va tenir aquesta ciu­tat durant l’edat mit­jana, quan era un port clau en la Ruta de la Seda, va que­dar en no res pel blo­queig econòmic patit després de la Pri­mera Guerra Mun­dial. El fut­bol, però, ha tor­nat a posar en el mapa aquesta capi­tal de província que va viure els seus dies més glo­ri­o­sos als anys setanta i vui­tanta, quan el seu equip, el Trab­zons­por, domi­nava amb mà de ferro la màxima com­pe­tició local. Ara la pro­jecció inter­na­ci­o­nal torna a aga­far color perquè el seu fill pròdig, l’espor­tista més relle­vant de tota la seva història,Senol Günes, s’ha tor­nat a posar al cap­da­vant de la selecció de Tur­quia, el gran motiu de joia d’una soci­e­tat divi­dida per motius polítics i cul­tu­rals.

En pocs llocs com a la ciu­tat de Trab­zon es va cele­brar el ter­cer lloc de Tur­quia en el mun­dial del 2002. Sota la por­te­ria, Günes havia for­mat part dels Trab­zon­por Efsa­nesi, una gene­ració lle­gendària local que va ser pro­ta­go­nista dels únics sis títols de lliga que ha gua­nyat el club en la seva història i, dècades després, va con­duir la selecció cap a un èxit sense pre­ce­dents. “M’estimo Trab­zon i el Trab­zons­por, és casa meva i sem­pre han tin­gut cura de mi”, va expres­sar recent­ment Günes, que té un estadi a la ciu­tat amb el seu nom i que dar­re­ra­ment ha aixe­cat algu­nes crítiques durant la seva nova etapa al cap­da­vant de la selecció per haver donat massa pro­ta­go­nisme a juga­dors del Trab­zons­por o de la ciu­tat de Trab­zon, com ara l’ata­cant del Lilla Yusuf Yazici.

Ara, Günes té el repte de tor­nar a acos­tar una selecció gai­rebé tan pro­me­te­dora com la del 2002, que ha estat la reve­lació de les fases clas­si­fi­catòries i a qui no li fa res­pecte el grup A, con­for­mat per Itàlia, Suïssa i Gal·les. El seu camí comença avui (21 h, Olímpic de Roma, Tele­cinco) con­tra l’equip de Man­cini, el gran favo­rit.