Ha estat un any molt difícil i des que estic en una direcció espor­tiva ha estat molt com­pli­cat, amb un des­gast ter­ri­ble i difícil de ges­ti­o­nar. No comen­cem amb bon peu quan un juga­dor impor­tant com l’Hèctor Simón, amb un nivell alt de com­promís, el capità, inte­rior amb arri­bada i per­so­na­li­tat, es lesi­ona i no pot estar amb nosal­tres. Espe­ci­al­ment el coro­na­vi­rus ens passa molta fac­tura a nosal­tres ja que ens arri­ben els pri­mers casos quan l’equip està pre­pa­rat física­ment i men­tal­ment per començar la com­pe­tició. Aque­lla atu­rada de deu dies ens va fer mal, no podíem com­pe­tir i vam començar al camp del Nàstic i al del Cor­nellà, dos esta­dis com­pli­cats en què era pro­ba­ble que no guanyéssim. El dèficit ja era d’entrada, més duels ajor­nats i en la quarta i cin­quena jor­nada la situ­ació ja era peri­llosa, amb una tem­po­rada més curta, atípica i amb més ner­vis.

Pel que fa a resul­tats, les coses no fun­ci­o­na­ven ja que estàvem en els últims llocs. Sí que és veri­tat que se’ns van esca­par par­tits de forma incom­pren­si­ble per peti­tes acci­ons, com ara a Lla­gos­tera i Cor­nellà. Són aquests dos o tres punts que ens sepa­ra­ven de la zona on havíem d’estar, a la mitja taula, amb alguna pos­si­bi­li­tat de clas­si­fi­car-nos per a la lliga Pro. Són aquests punts que ens han fal­tat els que ens han per­ju­di­cat des del punt de vista moral i de con­fiança, i com que no avançàvem, es va pren­dre la decisió de des­ti­tuir en Raúl.

En Raúl ha estat un entre­na­dor molt impor­tant per a l’Olot en les tres últi­mes tem­po­ra­des. Hem acon­se­guit lli­gar els millors anys de la història del club a segona B, hi havia un bon cos tècnic i formàvem un bon tàndem. L’any pas­sat l’atu­rada per la pandèmia ens va per­ju­di­car. No sabem què hau­ria pas­sat, però l’equip estava en dinàmica posi­tiva. Lla­vors ens va fal­tar humi­li­tat de ser cons­ci­ents que tot el que fèiem era molt com­pli­cat. Som l’Olot i la il·lusió i les ganes de seguir crei­xent sem­pre hi són, però en el canvi de for­mat i com­pe­tició hem hagut de com­pe­tir con­tra equips amb un pres­su­post molt més alt, tot i que mol­tes vega­des no és deter­mi­nant, això. La rea­li­tat és que el poten­cial de la resta és molt gran i el marge d’error nos­tre sem­pre és menor. Si hi sumem la Covid-19, les lesi­ons de juga­dors impor­tants com Car­les Mas, Lluís Aspar, Alan Baró, Sali­nas o, poste­ri­or­ment, en Xume­tra –que ha fet una tem­po­rada espec­ta­cu­lar pel que fa a gols–, que va tenir el coro­na­vi­rus i el vam per­dre durant un mes..., són hàndi­caps que cos­ten de superar.

La des­ti­tució d’en Raúl no va ser ni una escal­fada ni res per­so­nal. Al con­trari, li hem d’estar agraïts ja que ha fet una gran feina. Hi tinc una relació per­so­nal molt bona i d’estima ja que hem tre­ba­llat molt a gust durant tres anys. La situ­ació espor­tiva era la que era, no hi ha res més. I sem­pre amb el res­pecte cap a la feina feta i amb l’única intenció de millo­rar i que el club pogués sor­tir d’aquesta situ­ació, no hi ha res més. No era una decisió fàcil ja que ens havia aju­dat molt i trans­me­tia els valors que té el club. La vam pren­dre amb la millor de les inten­ci­ons ja que crèiem que neces­sitàvem un canvi per poder sor­tir d’allà.

Tenim l’experiència que algun curs que hem tin­gut una plan­ti­lla llarga hi ha hagut pro­ble­mes per ges­ti­o­nar-ho. Hi havia massa gent que que­dava fora i no anava bé. Vam con­si­de­rar que una plan­ti­lla de 19 o 20 era sufi­ci­ent ja que no teníem un his­to­rial impor­tant de lesi­o­nats ante­ri­or­ment. Enguany, no pas pel nom­bre de lesi­ons però sí d’homes clau que hem per­dut, tot i tenir una plan­ti­lla més àmplia no hauríem tin­gut efec­tius per subs­ti­tuir aquests juga­dors indis­pen­sa­bles i com­pli­cats de subs­ti­tuir.

No sé si era el millor any per fer una modi­fi­cació tan bèstia pel que fa a cate­go­ries, amb una pandèmia mun­dial, amb molts par­tits ajor­nats, juga­dors infec­tats i algun d’ells hos­pi­ta­lit­zats... El curs pas­sat s’acaba una com­pe­tició i deci­dei­xes que no hi ha des­cen­sos; ara ho fas a cor­re­cuita, tot en un any... No sé si és la manera més justa de fer-ho. S’ha accep­tat, s’ha fet així, no ho hem ges­ti­o­nat prou bé, però sem­bla injust que amb la tra­jectòria i l’estruc­tura que teníem, amb el club con­so­li­dat a la cate­go­ria, en un any tan com­pli­cat hàgim de per­dre dues cate­go­ries, és un cop duríssim.

Les coses es fan amb la intenció de millo­rar i en Gabri no dubto que ens ha apor­tat coses. Pot­ser és un tècnic d’inici de curs, per pla­ni­fi­car i tre­ba­llar. Com a revul­siu li va fal­tar força ja que després d’algun resul­tat nega­tiu s’ho va aga­far a pit ja que hi havia dipo­si­tat il·lusi­ons i espe­ran­ces. Es va veure que li falta força de tirar-ho enda­vant. Amb la incor­po­ració d’en Miquel Àngel Muñoz i l’Hèctor l’equip ha donat la millor versió i ha acon­se­guit bons resul­tats, tot i que no han estat sufi­ci­ents per sal­var-nos.

Amb en Gabri havíem acon­se­guir esta­bi­li­tat gua­nyant els pri­mers par­tits de la segona fase, però la der­rota con­tra l’Ori­ola va ser dura per a tots i per a ell espe­ci­al­ment; per tant, després del par­tit con­tra la Penya Depor­tiva vam estar d’acord de fer un canvi. L’equip creia en l’Hèctor i en Miquel Àngel. Sem­pre estàvem en una situ­ació límit ja que cada par­tit era una final i en cas de der­rota perdíem totes les pos­si­bi­li­tats. Anàvem gua­nyant i l’equip cada vegada era més sòlid, ens feien pocs gols i érem encer­tats de cara a gol per tirar-ho enda­vant. Quan estàvem en l’últim pas, no vam ser capaços de gua­nyar i va ser una llàstima ja que, en aquesta segona fase, de vuit par­tits n’havíem gua­nyat cinc i n’havíem empa­tat un, són números de sal­vació, però la pri­mera fase ens va pas­sar fac­tura.

Estem en això, pri­mer aca­bar de tan­car aquesta tem­po­rada, reu­nint-nos amb els juga­dors, ana­lit­zant, i a alguns els pro­po­sem seguir ja que tenen marge per créixer i pro­gres­sar amb nosal­tres. N’hi ha que ni el club s’ho plan­teja, d’altres que no s’ho plan­te­gen ni ells. La peça del tècnic és clau i hi ha diver­ses opci­ons. Hem par­lat amb alguns entre­na­dors i n’hi ha que, tot i estar con­so­li­dats en una cate­go­ria, estan dis­po­sats a anar a la ter­cera divisió FEF a entre­nar l’Olot. Tot i haver bai­xat encara som un pro­jecte atrac­tiu per a tècnics i juga­dors. Hem de deci­dir si donem con­tinuïtat al cos tècnic actual o un altre per­fil. És una decisió difícil i impor­tant. Hem de mirar de no equi­vo­car-nos i ho estem aca­bant d’ana­lit­zar.

El pro­jecte ha que­dat tocat amb aquest des­cens, però quan parlo amb algun entre­na­dor de segona B el veig encan­tat de venir a entre­nar l’Olot. Després veu­rem què deci­dim. Som un club sane­jat, mínima­ment estruc­tu­rat dins les nos­tres pos­si­bi­li­tats, amb ins­tal·laci­ons per jugar i entre­nar i on es pot tre­ba­llar amb tran­quil·litat. A més, hi ha marge de crei­xe­ment, l’ambi­ent a l’estadi és molt bo, un altre dels fac­tors que hem tro­bat a fal­tar durant aquest any. A Olot, viure un par­tit sense l’afició no té cap sen­tit, com en altres llocs. Però al muni­ci­pal, 1.200 espec­ta­dors a prop, que ani­men i aju­den... Ho hem tro­bat a fal­tar i és un altre dels aspec­tes que ens han fet mal.

Hi ha juga­dors vete­rans a segona B que són exem­plars i uns quants els tenim nosal­tres. Xume­tra, Alan, Eloi, però també Mar­cos al Lla­gos­tera, Moyano i Valentín al Bada­lona, etc. Fa molts anys que són aquí però seguei­xen entre­nant i jugant de manera increïble. Això els fa ser un exem­ple per als més joves, que veuen que són els pri­mers a arri­bar, esti­ren, pre­pa­ren l’escal­fa­ment, aju­den el cos tècnic, etc. Són un exem­ple i en la recta final nos­tra s’ha vist reflec­tit en els gols que hem fet. Alan n’ha fet qua­tre, Xume­tra, Eloi... Quan es diu que l’Olot té massa juga­dors vete­rans s’ha de cali­brar bé ja que són aquests els qui han donat un bon ren­di­ment i no se’ls pot qüesti­o­nar ja que han tin­gut un paper des­ta­cat a dins i fora del camp. En situ­a­ci­ons límit han mos­trat el millor d’ells per fer que l’equip tingués pos­si­bi­li­tats fins al dar­rer ins­tant per sal­var la cate­go­ria.

La ter­cera, pel que fa a pres­su­post, és una altra idea. Veu­rem si som capaços de man­te­nir una mica l’estruc­tura al màxim de pro­fes­si­o­nal pos­si­ble, com entre­nar en hora­ris i ter­renys ade­quats. Hi ha juga­dors que ens poden aju­dar, la meva idea és reno­var a la base, que cre­iem que ens poden aju­dar al màxim, amb juga­dors giro­nins i alguns de cata­lans. Man­tin­drem la filo­so­fia del juga­dor de pro­xi­mi­tat i de la zona, i és que aquest grup sem­pre s’ha entre­nat bé i l’ambi­ent del ves­ti­dor era bo, tot i que la situ­ació pel que fa a resul­tats no aju­dava. En aquesta situ­ació, en un altre tipus de ves­ti­dor l’equip s’hau­ria des­fet a dos mesos del final; en canvi, hi hem cre­gut fins a l’últim minut del par­tit con­tra la Penya Depor­tiva.