Itàlia és una de les favo­ri­tes per gua­nyar aquesta Euro­copa i ahir ho va demos­trar donant un cop d’auto­ri­tat i solvència gole­jant Tur­quia. El con­junt de Roberto Man­cini ja no és aque­lla Itàlia de l’espe­cu­lació i del cate­nac­cio més com­pla­ent. Ara Itàlia és la bella Ita­lia, un equip que manté una gran soli­desa defen­siva amb els sem­pi­terns Bonucci i Chi­e­llini a l’eix cen­tral, però amb una ale­gria exis­ten­cial, amb l’ale­gria que li donen els seus davan­ters, com Berardi, Insigne i Immo­bi­lle i joves talents de la medul·lar com Bare­lla o Loca­te­lli. Una bar­reja que ha emul­si­o­nat al ritme impo­sat per Roberto Man­cini. Itàlia va gua­nyar Tur­quia, a qui no va donar cap res­pir durant els noranta minuts. I el par­tit s’hau­ria pogut decan­tar en la pri­mera part si no fos per la falta de pun­te­ria dels ita­li­ans i una mà pro­di­gi­osa de Cakir.

El par­tit va aga­far ritme de cre­uer després de la represa. Una cen­trada de Berardi era empesa dins la por­te­ria per Demi­ral. Gol en pròpia porta de Tur­quia, que va con­ti­nuar ensor­rant-se amb el pas dels minuts. Ciro Immo­bile feia el segon, apro­fi­tant un rebuig del por­ter turc, i Lorenzo Insigne com­ple­tava una bona feina per tan­car el duel amb el ter­cer. Itàlia ha ini­ciat el camí per aquesta Euro­copa de manera ferma i deci­dida. Ha pre­sen­tat cre­den­ci­als i tot­hom sap que aque­lla Itàlia incon­sis­tent dels últims anys ja té una força i una pro­gressió clara com a col·lec­tiu. Una selecció a tenir en compte de cara a la final de Wem­bley de l’11 de juliol.