Hi havia uns anys en què Espa­nya veia els quarts de final de qual­se­vol fase final de qual­se­vol tor­neig com la gran mun­ta­nya que mai podia esca­lar. Aquell der­ro­tisme dels anys 90 i prin­ci­pis del 2000 va que­dar en no res en la dècada del 2010 en què la roja va dic­tar el pas del fut­bol mun­dial. Ara, en els anys 20, l’equip de Luis Enri­que pre­senta una evo­lució: no hi ha tant talent com abans però el der­ro­tisme s’ha aca­bat. Espa­nya es mos­tra molt ambi­ci­osa a l’hora de superar els quarts de final que dis­pu­tarà avui (18 h) con­tra Suïssa.

L’equip jove que ha armat Luis Enri­que mos­tra la seva falta de com­ple­xos no només en les gran­di­loqüents decla­ra­ci­ons fora del ter­reny de joc –“som aquí per gua­nyar l’Euro­copa”, ha dit el por­ter Unai Simon–, sinó en la manera d’afron­tar els par­tits. Cons­ci­ents que la feblesa defen­siva és un llast impor­tant, l’equip pres­si­ona a camp rival, intenta robar i és ver­ti­cal en les seves fina­lit­za­ci­ons, que han flo­rit en els últims dos par­tits (10 dia­nes).

Suïssa, però, pre­sen­tarà bata­lla. Acos­tu­mada a fer sal­tar la banca (arriba després de gua­nyar França), és la penúltima opor­tu­ni­tat de la gene­ració de Xhaka, Seve­ro­vic, Shaqiri, Som­mer i Ricardo Rodríguez per lluir en una com­pe­tició gran. El seu gran líder, Xhaka, no hi podrà ser per sanció, però el com­bi­nat helvètic pretén fer valer un dibuix granític amb tres cen­trals i dos pun­tes per arri­bar a les semi­fi­nals.