Des de fa més d’un segle

La pri­mera vegada que la selecció espa­nyola es va tro­bar amb la ita­li­ana en un par­tit ofi­cial aca­bava de néixer. Va ser ja fa més d’un segle, el 2 de setem­bre del 1920, en els Jocs Olímpics d’Anvers. Espa­nya va gua­nyar per 2-0, gràcies a un doblet del basc Félix Sesúmaga, tot i que va aca­bar jugant amb nou fut­bo­lis­tes per la lesió de Pagaza i l’expulsió del lle­gen­dari Ricard Zamora, que va col­pe­jar l’italià Badini després que car­regués vio­len­ta­ment con­tra ell. En aquells temps no es podien fer can­vis i el com­bi­nat diri­git per Fran­cisco Bru va resis­tir els últims deu minuts, fent honor a l’apel·latiu de la furia roja que s’havia gua­nyat en aquell mateix tor­neig.

La sang ha cor­re­gut més d’una vegada en un enfron­ta­ment tan llatí com aquest. De fet, pro­ba­ble­ment la imatge més emblemàtica de tots els Itàlia-Espa­nya és la de l’actual selec­ci­o­na­dor espa­nyol, Luis Enri­que Martínez, ensan­go­nat i visi­ble­ment irri­tat després de rebre un cop de colze per part de Mauro Tas­sotti, en els quarts de final del mun­dial 1994, damunt la gespa del Fox­boro Sta­dium de Mas­sac­hu­setts. Aquell dia va tocar som­riure a la squa­dra azzurra (2-1), com en cinc oca­si­ons més en què ha jugat con­tra la selecció espa­nyola en par­tit ofi­cial. Espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­tiva va ser la gole­jada, per 7-1, en el duel de des­em­pat dels quarts de final dels Jocs del 1928, tres dies després que entre transal­pins i his­pans empa­tes­sin (1-1).

El mateix desen­llaç, però sense gole­jada, es va pro­duir el 1934, durant el mun­dial que es va dis­pu­tar, pre­ci­sa­ment, a Itàlia: va cal­dre un segon par­tit entre espa­nyols i ita­li­ans per resol­dre els quarts de final, i un gol del mític Giu­seppe Meazza va deci­dir (1-0). El següent Itàlia-Espa­nya ofi­cial va tenir lloc 56 anys més tard i la casu­a­li­tat va voler que l’esce­nari fos l’estadi... Giu­seppe Meazza de Milà. Era la pri­mera vegada que es tro­ba­ven en una Euro­copa i va ser en la lli­gueta de grups. El resul­tat? Empat a zero.

A Espa­nya li ha tocat riure cinc vega­des i dues de les quals són espe­ci­al­ment impor­tants. La que més, sens dubte, és la final de l’Euro­copa del 2012, que va gua­nyar per un con­tun­dent 4-0. L’equip de Vicente del Bos­que va pro­ta­go­nit­zar una actu­ació gai­rebé per­fecta a l’estadi olímpic de Kíev. Qua­tre anys abans, en la mateixa com­pe­tició i amb Luis Ara­gonés a la ban­queta, el com­bi­nat espa­nyol havia des­en­ca­llat el seu camí cap al títol eli­mi­nant Itàlia en els quarts, per penals, en una tanda que va con­cloure Cesc Fàbre­gas.

Hi ha hagut de tot en els últims duels entre aques­tes dues selec­ci­ons, que demà dis­pu­ta­ran, a Wem­bley, la semi­fi­nal de l’Euro­copa. El 27 de juny del 2016 Itàlia va gua­nyar en els vui­tens de final de l’últim tor­neig con­ti­nen­tal (2-0); el 6 d’octu­bre del mateix any van empa­tar (1-1), en par­tit cor­res­po­nent a la lli­gueta de clas­si­fi­cació per al mun­dial del 2018, jugat a Torí, i el 2 de setem­bre del 2017, en la tor­nada, Espa­nya es va impo­sar per un clar 3-0 al San­ti­ago Ber­nabéu. Des d’aquell dia, no s’han tor­nat a veure les cares.