GUSTAVO DULANTO SANGUINETTI
JUGADOR DEL SHERIFF TIRASPOL
“L’escut no guanya partits; lluitar per cada pilota, sí”
El Sheriff Tiraspol de Transnístria (Moldàvia) defensa un 3-0 a Zagreb per ser per primer cop en el sorteig de la Champions
“Ser a 90 minuts d’enfrontar-te amb els millors és un privilegi”
Hi ha una frontera, la moneda és diferent i s’hi parla més rus. Més enllà d’això, però, la vida a Transnístria és força tranquil·la
Pocs moldaus i molts futbolistes arribats de diversos racons del planeta. Africans i sud-americans, sobretot. Així és la constitució d’un Sheriff Tiraspol que aquest vespre al Maksimir de Zagreb podria fer història classificant-se per primera vegada per a la fase de grups de la Champions. Entre tots ells, hi ha Gustavo Dulanto Sanguinetti (Lima, Perú, 1995), futbolista arribat fins a la capital de Transnístria des del Perú, després d’una escala d’una temporada en el futbol portuguès i que ara és un dels pilars defensius d’un equip que ja va deixar a la cuneta un dels gegants del futbol balcànic com l’Estrella Roja de Belgrad i que ara té contra les cordes un altre històric com el Dinamo de Zagreb.
S’han convertit en un dels grans animadors de l’estiu...
Sí, estem complint els objectius que ens havíem marcat al principi de la temporada, quan encara no sabíem contra quins rivals ens enfrontaríem. Estem demostrant que som un equip amb mentalitat, però ara és més important que mai mantenir-la, ho dic molt als companys, perquè el futbol no té lògica, i encara que sembli que ho tenim fet, ens falta un partit en què el rival ens portarà al límit. Segur.
Els falta un darrer partit, en un estadi històric com el Maksimir. Espera un escenari calent?
Esperem un partit exigent i ens hem preparat per afrontar-lo. En el futbol ja fa temps que s’ha deixat de guanyar per l’escut o pel pes de la samarreta. Ara guanya qui corre, qui s’ho deixa tot en cada pilota, i aquest és el nostre plantejament i el que sortirem a fer en un escenari important. Ja ho vam fer en un estadi potent com el Marakana de Belgrad, on vam arrencar un empat, i al Maksimir hi tornarem.
L’anada va acabar 3-0, però des de fora va fer la sensació que podrien haver fet encara més mal al Dinamo. Sobre la gespa van tenir aquesta sensació?
Sí, ho hem comentat amb els companys, que podríem haver fet fins i tot un parell de gols més. Però la realitat és que el porter del Dinamo també va intervenir amb encert i ara no podem mirar enrere. S’ha d’oblidar el que va succeir a Tiraspol i sortir a Zagreb com si anéssim 0-0.
Van demostrar que són un equip molt perillós al contraatac. Aquesta és l’arma del Sheriff?
En la lliga juguem molt diferent, perquè els equips surten a esperar-nos molt, ens cedeixen terreny i ens obliguen a atacar en espais reduïts. En la Champions és més un exercici d’intentar defensar bé i sortir ràpid amb espais, perquè els rivals ens els concedeixen, i aprofitar sobretot la velocitat que tenim a les bandes.
El Sheriff viu en un context polític i social molt particular. Juga la lliga moldava, però és l’equip d’un país declarat independent però no reconegut com és Transnístria. Vostè què s’hi ha trobat?
A efectes pràctics, de vida, no genera grans conflictes. Des de l’aeroport de Chisinau, la capital de Moldàvia, hem de fer 45 minuts, una hora com a màxim de carretera. Hi ha un control fronterer on et demanen el passaport. La moneda és diferent: a Chisinau és el leu, i a Tiraspol, el ruble. A Moldàvia es parla més romanès i a Transnístria, rus. Però més enllà d’això, el respecte és gran.
I quan van a jugar partits a Chisinau, no hi ha una rivalitat amb una connotació política?
La rivalitat que jo sento, sobretot, és esportiva. El Sheriff ha guanyat 19 de les 21 lligues que ha disputat i, és clar, al millor sempre el vols guanyar.
El Ministeri d’Afers Estrangers de l’Estat espanyol assenyala Transnístria com un territori a evitar per als turistes...
Nosaltres fem vida absolutament normal. Jo tinc la meva família aquí i mai hem viscut cap situació estranya. Per exemple, fa poc la meva dona ha anat a vacunar-se a Chisinau, per la qual cosa la sensació és de força normalitat.
Dins d’un futbol menor com és el moldau, el Sheriff és un club tan organitzat com sembla?
És un club que ho té tot per fer les coses bé. En clau d’infraestructures, té una ciutat esportiva amb dotze camps de futbol, dos estadis i un camp de futbol cobert per a quan fa fred, perquè hi sol caure neu. Tenen una clínica, un hotel... A l’altura del que necessita qualsevol club que vol ser important.
I en l’aspecte esportiu?
Tenen les idees molt clares, saben el tipus de futbolista que necessiten i tenen una bona captació. A títol personal, estic molt còmode amb l’equip que han construït.
Si resisteixen aquest vespre a Zagreb, què significarà per a Tiraspol jugar la Champions?
Molt, la gent està molt entusiasmada amb l’equip i per a nosaltres també seria històric tenir la possibilitat de jugar contra els millors. Fins no fa gaire, quan estava jugant al Boavista, la Champions la veia bastant lluny. Ser a 90 minuts de poder-la jugar és un privilegi.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.