El gol es fa pregar massa

Dos par­tits i dos empats. Un balanç que abans de començar la lliga podria haver sig­nat qual­se­vol, però que de moment no es cor­res­pon amb les sen­sa­ci­ons, ja que ahir el Costa Brava es va que­dar a només un pas de superar a casa, a Palamós, l’Atlético San­lu­queño. Un pas petit però a la vegada tan gran com és el gol, i és que com en la segona part al camp de l’UCAM, els giro­nins van com­ple­tar un molt bon par­tit i van dis­po­sar de nom­bro­ses oca­si­ons, però insu­fi­ci­ent per dese­qui­li­brar el mar­ca­dor.

El Costa Brava ja no és el Lla­gos­tera, i sobre el camp són dos equips com­ple­ta­ment dife­rents. Els d’Oriol Alsina ara domi­nen els par­tits amb la pilota i el gran pro­ta­go­nisme el tenen els més menuts. Galindo i Anto­nio Romero ho van demos­trar fent-se els amos del mig del camp i al davant, Gil, Cala i Xume­tra van tenir tota la lli­ber­tat que van voler. Amb la qua­li­tat d’aquests cinc el Costa Brava va domi­nar el par­tit con­tra un con­junt andalús que no estava gens còmode sobre el camp. Dels giro­nins, en canvi, només Boris va sem­blar que no aca­bava de tro­bar el seu lloc. Les oca­si­ons de la pri­mera part es van con­cen­trar en un insis­tent Xume­tra i un Cala que si troba el camí del gol es pot con­ver­tir en el fit­xatge de la tem­po­rada. Ahir no el va tro­bar en part perquè Falcón va posar una grandíssima mà a la base del pal. L’ocasió més clara, això sí, la va tenir Gil amb un xut que es va esta­ve­llar al tra­ves­ser.

En la represa els visi­tants hi van tenir més coses a dir, però les arri­ba­des més peri­llo­ses les va con­ti­nuar mono­po­lit­zant el Costa Brava, que va bus­car la victòria sense com­ple­xos. Tant, que al final podria haver aca­bat amb les mans bui­des, ja que Mar­cos es va haver de lluir per evi­tar el gol de Gaúcho, que va rema­tar de cap tot sol a la fron­tal de l’àrea petita.