Vet aquí un estat no reco­ne­gut que posa en pro­ble­mes Espa­nya. Con­ti­nuen gua­nyant, però. L’equip de Luis Enri­que recu­pera el to en el seu grup aju­dat per una victòria dis­creta a Pris­tina i la pati­nada de Suècia, que el deixa, de nou, depe­nent d’ells matei­xos per acon­se­guir la clas­si­fi­cació per al mun­dial de manera directa.

Kosova va rebre Espa­nya enmig de crits de Visca Cata­lu­nya, però res va ser més molest per a una selecció que s’enfronta a un país que ella mateixa no reco­neix que la seva pròpia iden­ti­tat. O la manca d’iden­ti­tat. El segell de l’equip de Luis Enri­que ha que­dat difu­mi­nat enmig d’un núvol d’erra­des con­ca­te­na­des que van posar en perill la més bàsica de les victòries. Així, el pri­mer temps va pas­sar d’una manera dis­creta, ani­mat per un gol de For­nals a finals del pri­mer temps en un xut que va evi­den­ciar la poca traça del por­ter local. L’assistència de Morata va ser prou bona i el xut del juga­dor del West Ham va anar fort de manera que el sen­ti­ne­lla no va saber reac­ci­o­nar.

El segon temps va ser esperpèntic per als interes­sos espa­nyols. La falta d’una tran­sició defen­siva sòlida dei­xava Espa­nya amb molts dub­tes, que es van mul­ti­pli­car en l’actu­ació dels seus cen­trals, que van enca­de­nar múlti­ples erra­des. Només la poca traça de la davan­tera local –for­mada per suplents de la Lazio i del West Ham– va evi­tar una desgràcia perquè les oca­si­ons clares no para­ven de suc­ceir-se. Luis Enri­que regi­rava la ban­queta i no va fer res més que empit­jo­rar la situ­ació, però final­ment la qua­li­tat es va impo­sar i Tor­res va sen­ten­ciar.