El Costa Brava va per­dre el pri­mer par­tit del curs al muni­ci­pal de Palamós con­tra l’Alba­cete i de manera con­tun­dent, i és que més enllà del 0-3 final el con­junt blau-i-ver­mell va tenir ben poques pos­si­bi­li­tats de dir-hi la seva durant els 90 minuts. La diferència d’aspi­ra­ci­ons entre els giro­nins i els cas­te­lla­no­man­xecs és màxima i ahir va que­dar clar amb la diferència que es va veure sobre el ter­reny de joc. Molta més diferència que en el duel al camp del Vila-real B, el líder, i és que es va unir el pit­jor par­tit del curs del Costa Brava amb una imatge més que con­vin­cent de l’Alba­cete.

Els pri­mers minuts van ser un miratge. I és que ini­ci­al­ment va sem­blar que podien ser els locals els que tin­gues­sin el con­trol del par­tit, però la sen­sació va durar poc. I és que el Costa Brava no va acon­se­guir gua­nyar ni un sol duel indi­vi­dual –Moussa i Xume­tra no se’n van anar ni una vegada per banda i Gil entre línies no va estar gens afi­nat–. A més, l’Alba­cete va fun­ci­o­nar com un bloc com­pacte que no va con­ce­dir abso­lu­ta­ment res en defensa.

Amb aquest guió només hi va fal­tar que la ins­pi­ració dels homes d’atac dels visi­tants comencés a aparèixer. I no va tri­gar gaire. Després d’un pri­mer avís, Julio Alonso va apro­fi­tar una recu­pe­ració a camp rival per com­bi­nar amb Emi Gómez i, dins l’àrea, superar Mar­cos pel pal curt i mar­car el 0-1 (14’). Sense temps de diri­gir el cop i després que Rubén Martínez fes lluir Mar­cos, en el minut 24 va arri­bar el 0-2, pro­ducte d’una badada defen­siva. Després d’un refús defen­siu, Sergi Maes­tre va tor­nar la pilota a l’àrea i, allà, Emi Gómez tot sol no va per­do­nar.

El 0-2 va ser una llosa difícil de supor­tar per al Costa Brava, que no va abai­xar els braços, però tam­poc va tro­bar el camí per can­viar el guió, i és que, més enllà d’una ocasió de Guiu al final de la pri­mera part, Rocic va ser pràcti­ca­ment un espec­ta­dor més. Ja en la segona part, el 0-3 de Jordi Sánchez, de cap en un ser­vei de córner, va ser el colofó a un par­tit dis­cret dels giro­nins, que van viure el dia més gris d’aquesta tem­po­rada.