En la lote­ria dels xeics, la vida li pot can­viar a qual­se­vol. Fins i tot al New­castle, club i emblema d’una ciu­tat que històrica­ment ha estat qua­li­fi­cada de dura per viure-hi, ins­tal·lada en un nord-est d’Angla­terra que sol acu­mu­lar les taxes d’atur més altes de tot el país. Però en la idi­o­sincràsia del fut­bol modern, fins i tot les ale­gries poden arri­bar a la casa del pobre. També a la d’un New­castle que pot dir amb veu alta que té una de les afi­ci­ons més fidels i apas­si­o­na­des del país, però que en els dar­rers anys s’havia vist sub­mer­gida en una depressió latent, amb el club bai­xant fins i tot a segona divisió l’any 2016 i amb el seu pro­pi­e­tari, el con­tro­ver­tit Mike Ash­ley, enfron­tat de forma per­ma­nent amb els afi­ci­o­nats, cada vegada menys pre­sents a les tri­bu­nes de Saint James’ Park. De fet, a finals del 2019 el club va haver de rega­lar 10.000 pas­sis de tem­po­rada per inten­tar revi­ta­lit­zar les tri­bu­nes de l’emblemàtic estadi, amb capa­ci­tat per a quasi 53.000 per­so­nes. “En els dar­rers 14 anys als afi­ci­o­nats del nos­tre club no se’ls ha tin­gut en compte de cap manera i és evi­dent que hi ha una espe­rança que un canvi els pugui tor­nar el club”, va mani­fes­tar ahir a la BBC Alan She­a­rer, lle­genda del con­junt geor­die.

Amb la venda del club al fons sau­dita Public Invest­ment Fund (PIF), comença una nova vida per a tots aquests afi­ci­o­nats, que del des­encís per­ma­nent van pas­sar a l’eufòria mani­festa als vol­tants de Saint James’ Park per cele­brar el final de l’era d’Ash­ley. Comença una nova vida també per a la Pre­mier Lea­gue i de retruc per al fut­bol de tot Europa, que es veu mirant cap al nord-est d’Angla­terra amb una bar­reja d’expec­ta­tiva i sos­pita. D’incer­tesa pel que pugui fer una nova pro­pi­e­tat que dis­posa d’una for­tuna que mul­ti­plica per 11 la que té a dis­po­sició l’actual pro­pi­e­tari del Manc­hes­ter City, i de des­a­pro­vació per l’apa­rició d’un nou actor de dub­tosa repu­tació, ja que a la marca Aràbia Sau­dita sem­pre l’acom­pa­nya la fama de ser un estat poc res­pectuós amb els drets humans i espe­ci­al­ment amb els de la dona. I, de fet, després de veure com la Pre­mier Lea­gue donava llum verd a l’ope­ració de canvi de pro­pi­e­tat, un dels pri­mers a moure fitxa ha estat Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal. “L’ope­ració demos­tra que el fut­bol anglès està obert a ren­tar la imatge d’un règim que abusa dels drets humans. Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal con­si­dera absurd que gent que està impli­cada en crims de guerra o crims con­tra la huma­ni­tat tin­gui –en cas de tenir les but­xa­ques prou pro­fun­des– la pos­si­bi­li­tat de com­prar un club de fut­bol anglès”, pro­nun­cia l’orga­nisme, que insta la Pre­mier Lea­gue a revi­sar els requi­sits a l’hora de donar entrada a nous inver­sors en els seus clubs.

L’ope­ració, fixada en 305 mili­ons de lliu­res (apro­xi­ma­da­ment 359 mili­ons d’euros), va rebre l’apro­vació després que la Pre­mier con­si­derés que hi havia prou cer­te­ses per con­si­de­rar que l’Estat de l’Aràbia Sau­dita no con­tro­larà el club, mal­grat que el PIF, que tindrà el 80% del capi­tal del New­castle, és pre­si­dit pel príncep del regne sau­dita, Moham­med bin Sal­man.

Rere la con­tro­ver­tida ope­ració, ara el món del fut­bol viu expec­tant davant el que pugui fer el que serà un dels clubs més rics del pla­neta, un New­castle que mal­viu al fons de la Pre­mier havent obtin­gut tan sols tres punts dels 21 que s’han dis­pu­tat. En espera que el mer­cat d’hivern pugui posar en con­text el canvi de dimensió, la pri­mera víctima del movi­ment hau­ria de ser el tècnic, un il·lus­tre com Steve Bruce, i amb els rumors d’Anto­nio Conte com a pos­si­ble subs­ti­tut.