UE Olot (1921-2021)
100 anys que fan patxoca
Avui fa 100 anys que l’Olot va disputar el seu primer partit amb el nom d’Olot FC al camp del Casal Marià
Amb motiu d’aquesta data, s’inaugura a l’Hospici una exposició que recorre la història del club a través de fotografies, plafons explicatius, documents i altres objectes
-
La tribuna del municipal a vessar durant el duel entre l’Olot i el Girona en què els olotins van obtenir el títol de lliga 66/67 ARXIU OLOT. -
Raúl Garrido, en un dels dies més emocionants al municipal, quan l’Olot va aconseguir la permanència a segona B contra l’Elx QUIM PUIG. -
L’Olot sempre s’ha involucrat amb tota mena de col·lectius UE OLOT. -
Una part de l’exposició que s’inaugura avui a l’Hospici @OLOTCULTURA. -
El logo especial del centenari de l’Olot J.S.. -
El cartell commemoratiu del centenari de l’Olot J.S..
Un 30 d’octubre, però del 1921, naixia l’Olot. Amb el nom d’Olot Foot-ball Club, un grup de persones de la localitat van decidir crear un club de futbol que fos el referent de la ciutat volcànica, que ja n’havia tingut d’altres, però tots dispersats i referents en una època concreta. Lluís Bassols, Josep Rosell, Miquel Juanola i Antoni Mota van crear un consell directiu i ells van ser els encarregats de fer fer les primeres passes a l’Olot actual fins a celebrar avui 100 anys d’història. Tot i que la fundació oficial data del 14 de maig del 1922, el nou club va escalfar motors força abans disputant un primer partit al camp del Casal Marià, el 30 d’octubre, amb el nom de selecció local i vestint els colors blanc-i-blaus. Eren les primeres passes i res s’havia consolidat encara, però de seguida els quatre caps visibles del projecte van establir les bases definitives i van inscriure l’equip en la FCF, a més de construir un nou camp de futbol a la localitat que va ser una realitat l’octubre del 1922, el camp de l’Estació. L’equip va passar a jugar de blau i grana a conseqüència d’una història d’amor viscuda a la Garrotxa entre Joan Gamper, fundador d’un altre club a la mateixa ciutat, el Barça i Olot. I és que, a part dels colors, l’Olot FC va agafar l’escut del club culer com a model per dissenyar el seu propi escut, amb l’evolució corresponent fins a arribar a l’actual –en l’època franquista l’entitat va haver de vestir de blanc, a l’escut hi va aparèixer la bandera espanyola i es van eliminar totes les referències catalanistes.
La història de l’Olot ha viscut diversos contratemps en forma de penúries econòmiques i també esportives, decepcions al terreny de joc, però també alegries viscudes en comunió de tot un equip, un club, i la seva afició. Del camp de l’Estació es va passar a l’estadi municipal el 1955 i, de seguida, al primer títol de tercera el curs 1955/56 –actualment en té cinc en el seu palmarès, després de guanyar-lo el 1966/67, el 1982/83, el 2012/13 i el 2016/17–. Només en els dos últims títols, l’Olot va aconseguir escalar de categoria per competir a segona B, el seu sostre en 100 anys, i és que en els tres primers campionats va topar amb la malèfica barrera de les eliminatòries d’ascens, algunes de dramàtiques com la del 1967, en un duel frenètic contra l’Alcoià, o la del 1983, amb una constel·lació de jugadors brillants comandats per Joan Luque, Miquel Soler, els germans Forcadell, Fabregó, Gratacós, Àlex Terma i un llarg etcètera que van meravellar amb un futbol exquisit, però no van poder pujar.
Un centenari a l’altura
Al llarg dels anys, l’Olot ha anat creant una personalitat forjada en cada una de les batalles perdudes i, també, guanyades. En el dia d’avui, el club gaudeix d’una salut de ferro gràcies a l’empenta de la junta directiva encapçalada per Joan Agustí, que el 2005 va decidir entrar al club juntament amb Lluís Masias. L’aposta valenta pel futbol de proximitat (jugant amb futbolistes de les comarques gironines, catalans o dels Països Catalans), sostenible (amb rigor econòmic) i utilitzant el futbol com a eina d’inclusió i d’integració (des d’una vessant social) ha convertit el projecte actual del club de la Garrotxa en un exemple per a molts, en un tren sense aturador encara que els resultats esportius no acompanyin, com en el cas del curs passat, quan, a conseqüència de la reestructuració de les categories estatals i les inclemències per culpa de la Covid-19, l’entitat va perdre dues categories fins a militar en el cinquè esglaó, l’actual tercera divisió FEF, categoria en la qual és un dels màxims favorits a l’ascens per pujar un nivell més coincidint amb el seu centenari.
Les activitats de l’efemèride de l’entitat van començar de manera oficiosa amb un sopar el febrer del 2020 i, tot i la pandèmia mundial, han continuat en les darreres dates amb la presentació del centenari de manera oficial, a més del cartell i el logo commemoratius. També fa escassos dies que es va estrenar als Cines Olot el documental Memòries de la UE Olot, produït per Zeba Produccions i dirigit per Tània Ribas, i avui mateix, coincidint amb la data del primer partit de l’entitat, s’inaugurarà l’exposició organitzada per la comissió del centenari i l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa Cent anys d’un club de futbol a la sala oberta del Museu de la Garrotxa, a l’Hospici. Els fidels seguidors del club, els garrotxins i els aficionats del futbol podran gaudir d’un repàs de fets puntuals de la història del club a través de fotografies i altres elements gràfics d’època.
Properament es presentarà el llibre commemoratiu del centenari, escrit pels periodistes David Planella i Joel Sebastian, en el qual es farà un recorregut per la trajectòria de l’actual junta, que va agafar l’equip a primera regional i el va catapultar fins a la segona B, sense oblidar els fets més importants de la història, amb retrocessos obligatoris, a través de la veu de diversos personatges clau de la història de l’Olot.
A més d’aquest ventall d’actes, la comissió del centenari treballa incansablement per oferir als aficionats de l’Olot i als ciutadans de la localitat encara més activitats relacionades amb el club olotí. Els obstacles que ha generat la pandèmia als membres organitzadors farà que l’agenda dels actes no hagi estat la prevista, però de ben segur que els sentiments entre els olotins es mantindran a flor de pell.