El compte enrere està en marxa per a un dels mun­di­als de fut­bol més atípics de la història. Una copa del món banyada pel sol del desert i al mateix temps víctima d’ombres infi­ni­tes des del dia en què la FIFA va deci­dir que la pilota roda­ria en un país, Qatar, sense cap tra­dició fut­bolística però agra­ciat amb reser­ves de petroli que el con­ver­tei­xen actu­al­ment en una eco­no­mia domi­nant al pla­neta. De la tria del petit ter­ri­tori situat al golf Pèrsic –també de Rússia 2018– com a seu de la copa del món 2022 en va sor­gir una de les ares­tes del famós FIFA­gate, inves­ti­gació poli­cial que va forçar la renúncia de l’ales­ho­res màxim man­da­tari del fut­bol mun­dial, Joseph Blat­ter, i la detenció de diver­sos man­da­ta­ris acu­sats de rebre sub­orns per ator­gar els mun­di­als a tots dos països, amb la fis­ca­lia de Nova York duent a terme la inves­ti­gació. Men­tre aquesta seguia el seu curs, però, ja ningú va posar en sus­pens l’orga­nit­zació del de Qatar, nació dis­po­sada a millo­rar la seva imatge a través de l’esport, una estratègia impul­sada des de ja fa anys amb la com­pra d’un club de fut­bol com el PSG i el patro­cini d’altres de gran suport social com són el Barça i el Boca Juni­ors.

A favor dels qata­ri­ans, un múscul econòmic infi­nit i la pro­mesa d’un mun­dial únic, amb seus d’ultimíssima gene­ració ubi­ca­des a pocs quilòmetres les unes de les altres i sem­pre amb la capi­tal, Doha, com a epi­cen­tre de l’esde­ve­ni­ment. En con­tra, un gra­pat de sos­pi­tes sobre la vul­ne­ració dels drets humans a què s’ha sotmès molts dels tre­ba­lla­dors que han aixe­cat les infra­es­truc­tu­res i el fet d’haver de modi­fi­car tot el calen­dari del fut­bol mun­dial per fugir de les tem­pe­ra­tu­res que durant l’estiu euro­peu sac­se­gen el seu dia a dia. Encara que en un pri­mer moment es va inten­tar dis­su­a­dir la crítica adduint la ins­tal·lació d’aire con­di­ci­o­nat dins dels esta­dis per com­ba­tre els més de 40 graus que podia haver-hi durant els par­tits, final­ment la FIFA va deci­dir sac­se­jar tot el calen­dari i que el mun­dial es dis­putés el mes de desem­bre, quan Qatar sol fluc­tuar entre els 20 i els 30 graus.

Sota la immen­si­tat de Doha, ciu­tat de gra­ta­cels i capaç de gua­nyar espai al mar amb illes arti­fi­ci­als de gran luxe, hi ha l’ombra de les con­di­ci­ons en què han de tre­ba­llar els obrers per tenir a punt els vuit esta­dis on s’ha de dis­pu­tar l’esde­ve­ni­ment. Segons una inves­ti­gació publi­cada al febrer pel diari The Guar­dian, que ha estat una per­ma­nent font de denúncia, hau­rien per­dut la vida des de l’inici de les tas­ques uns 6.500 tre­ba­lla­dors, tots ells arri­bats de països com l’Índia, el Pakis­tan, Ban­gla­desh, Sri Lanka i el Nepal. Una xifra que segons el rota­tiu seria encara supe­rior, ja que estats com Kenya i Fili­pi­nes no han vol­gut publi­car les xifres. Qatar asse­gura que els con­trac­tes amb les cons­truc­to­res inclo­uen clàusu­les per pre­ser­var els drets humans. No ho veu així tam­poc Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, que ha publi­cat diver­sos infor­mes amb tes­ti­mo­nis que donen fe de con­di­ci­ons molt precàries en les quals han tre­ba­llat els obrers. “El mun­dial de la ver­go­nya”, es titula un d’ells, en què defi­neix la situ­ació labo­ral com a extrema: “Vam veure per­so­nes vivint en situ­ació d’amun­te­ga­ment, de falta d’higi­ene i de segu­re­tat”. L’orga­nisme, a més, parla de “tre­balls forçats” i exposa algun cas en què el tre­ba­lla­dor va haver de pagar 4.000 dòlars a un agent de con­trac­tació per poder desem­bar­car a Qatar. “Déu sap que hi ha dies que no puc seguir enda­vant, que tot se’m fa massa gran.... L’únic que em manté amb vida és pen­sar en els meus fills”, va decla­rar Sakib, un jar­di­ner de Ban­gla­desh a Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, una veu que posa forma a les ombres sobre les quals s’ha cimen­tat el mun­dial 2022.