Un golàs per tornar a la vida

Quan poca gent s’ho podia espe­rar, el Costa Brava ha recu­pe­rat el som­riure, i és que després de deu jor­na­des de cai­guda lliure els giro­nins van assal­tar ahir el camp de l’Alcoià, que arren­cava la jor­nada en la sisena posició. És una victòria revi­ta­lit­zant perquè suposa retro­bar-se amb la victòria després de gai­rebé tres mesos i estre­nar-se a domi­cili, però sobre­tot per com va arri­bar, ja que els blau-i-ver­mells van recórrer a l’èpica perquè el gol de la victòria va arri­bar en el temps afe­git en un magis­tral llançament de falta directa d’Anto­nio Romero, que ja n’havia mar­cat un altre aquest curs.

La victòria no és l’únic que suposa una injecció de moral per al Costa Brava, ja que a banda del resul­tat l’equip també es va retro­bar amb les sen­sa­ci­ons. Des de l’inici els giro­nins van voler tenir el con­trol del par­tit, van jugar més a camp con­trari que a camp propi i van fer el més impor­tant: gene­rar oca­si­ons i no con­ce­dir-ne gai­res. De fet, les úniques oca­si­ons de l’Alcoià van arri­bar a pilota atu­rada, sobre­tot en ser­veis de can­to­nada. La més clara la va tenir Blanco abans del des­cans, però Perone la va treure sota els pals –Mar­cos, just dar­rere, també hi hau­ria arri­bat–. El Costa Brava, en canvi, s’hau­ria pogut avançar en la pri­mera part amb un xut potent de Cala i amb un xut cre­uat de Boris Garrós que va sor­tir molt a prop del pal. Els millors minuts dels giro­nins, però, van ser en l’inici de la segona, quan fins i tot el tra­ves­ser va evi­tar un gol que hau­ria estat en pròpia porta. En el tram final el Costa Brava va saber patir l’última empenta de l’Alcoià abans d’escla­tar d’ale­gria amb el gol d’Anto­nio Romero.