Contra tot i contra tothom, Àfrica recupera el seu futbol. Amb un any de demora i malgrat les inclemències que encara genera el coronavirus, reimpulsat per la seva variant òmicron, el continent es reuneix des de demà al Camerun per reivindicar la seva musicalitat i el seu colorit habitual, una aroma especial que reunirà alguns dels millors futbolistes del planeta en la pugna per una corona que encara pertany a la selecció d’Algèria, campiona l’any 2019 amb el lideratge de futbolistes com l’extrem del Manchester City Riyad Mahrez o el migcampista del Milan Ismael Bennacer.

Sempre amb el debat del calendari sobre la taula –l’última edició es va jugar a l’estiu però enguany torna a fer-se al gener, en plena competició de clubs– i amb una amenaça de no cedir jugadors per part de l’Associació Europea de Clubs (ECA) que ha rondat el torneig setmanes abans a causa del virus, el Camerun organitzarà un torneig que ha vorejat la suspensió malgrat la posició del president de la seva federació, un il·lustre com Samuel Eto’o, que ha estat sempre vehement. “Si es va poder disputar una Eurocopa en plena pandèmia, per què no s’ha de poder jugar ara una copa d’Àfrica?”, va reivindicar fa unes setmanes l’exfutbolista del Barça, partidari d’impulsar el torneig malgrat que al seu país tan sols han pogut tenir accés a les vacunes 834.112 persones (un 2,48% de la població segons les dades actualitzades el 28 de desembre) i que moltes de les seleccions han tingut enormes dificultats en la preparació de la seva participació. La Costa d’Ivori i Comores, dues de les seleccions presents en el torneig, van haver de suspendre un amistós de preparació que s’havia d’haver disputat el 3 de gener a causa de diversos positius en la selecció ivoriana. També l’amfitriona, el Camerun, ha manifestat que tenia diversos jugadors infectats, i un dels casos més flagrants és el de Gàmbia, que no ha pogut jugar partits previs ja que va arribar a tenir setze dels seus vint-i-vuit futbolistes, la meitat, de baixa a causa del virus.