Una relíquia de present

Quan un pensa en el cam­pi­o­nat belga, ràpida­ment evoca els noms d’alguns històrics com l’Ander­lecht o el Bru­ges; també l’Stan­dard de Lieja. Fins i tot en dècades recents és popu­lar el Genk, bres­sol de fut­bo­lis­tes pla­ne­ta­ris en les últi­mes dècades com Thi­baut Cour­tois i Kevin de Bruyne. Quan un mira el pal­marès de la lliga, en canvi, ràpida­ment apa­reix un nom poc fami­liar. Amb onze títols, només superat per l’Ander­lecht (34) i pel Bru­ges (17), apa­reix l’Union Saint-Gilloise, club de barri de Brus­sel·les, de Saint Gilles, però amb una for­tuna que va que­dar anco­rada en el temps l’any 1935, quan va gua­nyar la seva dar­rera lliga. Des d’ales­ho­res, desert. És per això que enguany el cam­pi­o­nat belga té el sen­ti­ment d’haver retro­ce­dit quasi cent anys, quan els uni­o­nis­tes, com es coneix afec­tu­o­sa­ment la ins­ti­tució, gover­na­ven el tor­neig amb mà de ferro, el club més gua­nya­dor del país abans de la Segona Guerra Mun­dial.

Amb nou punts més que el Bru­ges i dotze més que l’Ander­lecht, a qui s’enfron­tarà avui en un derbi de Brus­sel·les, l’Union Saint-Gilloise està sent una de les grans reve­la­ci­ons del con­ti­nent, repli­cant una clas­si­fi­cació de la lliga belga amb tona­li­tats vin­tage. I ho fa, a més, en una tem­po­rada en què ningú l’espe­rava en aques­tes lati­tuds, just mesos després d’haver acon­se­guit l’ascens a pri­mera després de 48 anys d’absència. Ha pas­sat tota una vida per a un club de barri que ja havia per­dut qual­se­vol espe­rança de veure’s entre els millors i que avui es frega els ulls mirant la clas­si­fi­cació i com­pro­vant com pro­li­fera un pro­jecte que té en el seu màxim acci­o­nista, Tony Bloom, un dels seus grans perquès. Apos­ta­dor pro­fes­si­o­nal i juga­dor de pòquer, ha fet una for­tuna que li ha permès inver­tir en el fut­bol, del qual és apas­si­o­nat. Natu­ral de Brigh­ton, també diri­geix el club de la seva ciu­tat i en totes dues ins­ti­tu­ci­ons dona una gran importància a les estadísti­ques, al big data, a l’hora d’incor­po­rar fut­bo­lis­tes. Una de les grans tro­ba­lles del Saint-Gilloise és el davan­ter Deniz Undav, gole­ja­dor en cate­go­ries infe­ri­ors del fut­bol ale­many i que va arri­bar fa dos anys a Brus­sel·les, on va ser pro­ta­go­nista de l’ascens i del curs meteòric que viu el club. Jun­ta­ment amb Dante Van­zeir, recent­ment con­ver­tit en inter­na­ci­o­nal abso­lut amb Bèlgica, sumen 31 gols i 17 assistències en les 24 jor­na­des en l’equip més gole­ja­dor (56). En un 5-3-2 que a Saint Gilles poden reci­tar de memòria, també és l’equip menys gole­jat de la lliga (21) i el que fins fa poc sem­blava un miratge del pas­sat, avui ja és una rea­li­tat latent d’una Bèlgica que recu­pera l’aroma de fa un segle.