Punt a punt no es pot

Si l’empat con­tra el Vila-real B era un bon resul­tat, l’empat del Costa Brava ahir al camp del Nàstic (1-1) seria excel·lent en qual­se­vol moment, sobre­tot per la imatge que van donar els giro­nins, però ja només que­den onze jor­na­des i la distància amb la per­manència con­ti­nua sent de nou punts. Per això empa­tar ja no ser­veix per a res i dei­xar esca­par opor­tu­ni­tats com la d’ahir, en un matx en què el Costa Brava va tenir oca­si­ons més que clares per gua­nyar el par­tit, surt molt i molt car.

Que gua­nyar era obli­ga­tori, els d’Òscar Álva­rez ho tenien clar des de l’inici, perquè tot i un ensurt ini­cial de Dani Romera els pri­mers minuts van ser clara­ment blau-i-ver­mells. Joan Puig, que es va tro­bar una inter­venció excel·lent de Manu García en un xut llunyà (9’), i Ilyas, que va rema­tar de cap al tra­ves­ser (15’), podien haver obert el mar­ca­dor. Els dos s’ho hau­rien meres­cut, ja que van ser els millors del con­junt gironí amb el permís de Nuha, que va ser qui va encer­tar de cara a por­te­ria envi­ant a la xarxa una rema­tada de cap a una falta late­ral ser­vida per Anto­nio Romero (17’).

L’inici va ser per­fecte per al Costa Brava, que jugant amb un 5-4-1 es va poder per­me­tre fer un petit pas enrere i no va patir gens defen­si­va­ment, ja que el Nàstic no tro­bava la manera de fer-li mal. Just abans del des­cans, però, va arri­bar la badada del dia en una falta al cen­tre del camp. Ningú va seguir Ribe­lles, que va rebre la cen­trada de Boni­lla i va empa­tar el par­tit de vase­lina apro­fi­tant la mala sor­tida de Mar­cos (1-1, 44’).

El cop d’encai­xar l’empat no va afec­tar gaire el Costa Brava, i el guió de la segona part va ser molt simi­lar. El Nàstic tenia la pilota i els giro­nins hi posa­ven el perill. Si bé els grana podrien haver mar­cat en alguna jugada aïllada, qui va tenir les oca­si­ons més clares van ser els d’Òscar Álva­rez. Joan Puig i Ilyas en van tor­nar a tenir dues de bones a l’inici de la segona mei­tat i després Manel Royo i Nuha no van ser capaços de rema­tar dues acci­ons en què sem­blava que ho tenien tot a favor, perquè esta­ven sols a l’àrea petita. I queda clar que si el Costa Brava es vol sal­var no es poden per­do­nar de cap manera aques­tes oca­si­ons.