El Betis s’endú la copa en la tanda de penals

El Betis agafa el relleu del Barça de Koe­man i és el nou campió de copa després de superar el València en una final vibrant que s’ha deci­dit en la tanda de penals després de 120 minuts espec­ta­cu­lars, en què s’ha jugat a màxima inten­si­tat i hi ha hagut moltíssi­mes oca­si­ons. Per perill gene­rat segu­ra­ment el Betis ha meres­cut més durant el par­tit, i és que ha dis­po­sat de més i millors oca­si­ons, però no les ha sabut apro­fi­tar. Des dels onze metres els juga­dors verd-i-blancs no han fallat ni un sol llençament –han xutat tots els juga­dors que havien entrat des de la ban­queta–, men­tre que Musah ha fallat pel con­junt valen­ci­a­nista. D’aquesta manera el Betis ha gua­nyat la seva ter­cera copa de la història i torna a aixe­car un títol que se li resis­tia des del 2005, quan va superar l’Osa­suna en la final.

El par­tit ha començat amb moltíssima inten­si­tat, i és que el ritme de joc ha estat bes­tial i els dos equips han jugat al límit del regla­ment amb entra­des molt dures, tot i que Hernández Hernández ha acon­se­guit amb el pas dels minuts rebai­xar la tensió. Qui estava més còmode sobre el camp era el Betis, que pràcti­ca­ment ha mono­po­lit­zat la pos­sessió i ha gene­rat bones arri­ba­des. En una de les pri­me­res, a més, els anda­lu­sos han tin­gut l’encert de tro­bar el gol quan Borja Igle­sias ha con­nec­tat una gran rema­tada de cap al pri­mer pal després d’una cen­trada de Bellerín per mar­car l’1-0 (11’). La sen­sació era que el Betis en qual­se­vol moment podria fer el segon, però a la mitja hora de joc, en una jugada aïllada, Ilaix Moriba ha fet una grandíssima assistència per Hugo Duro que ha picat l’esfèrica per sobre Claudi Bravo per empa­tar el par­tit (30’). Abans del des­cans, el Betis ha tin­gut una nova bona ocasió en un xut de Cana­les que s’ha esta­ve­llat al pal.

En la segona part el València ha sor­tit amb una marxa més i ha tin­gut el gol a tocar en dues grans oca­si­ons, però el Betis s’ha tret la son de les ore­lles i s’ha fet amo del par­tit. Pri­mer Borja Igle­sias ha dei­xat sol dins l’àrea a Juanmi, però Mamar­dash­vili ha evi­tat el gol amb una grandíssima atu­rada (65’). El mateix Juanmi ha tin­gut la següent ocasió clara en una jugada indi­vi­dual que ha cul­mi­nat amb un xut des de la fron­tal que s’ha esta­ve­llat a la base del pal (78’). Després ha arri­bat la polèmica, perquè Hernández Hernández ha per­do­nat l’expulsió per doble amo­nes­tació al valen­ci­a­nista Hugo Gui­llamón i després no ha asse­nya­lat un pos­si­ble penal sobre Fekir. El francès ha tor­nat a ser pro­ta­go­nista just després, i és que s’ha que­dat sol dins l’àrea però Mamar­dash­vili En els minuts finals del temps regla­men­tari l’han tin­gut els dos equips. Pri­mer el por­ter del València ha tor­nat a evi­tar el gol en una acció de Borja Igle­sias i després, en el con­tra­a­tac següent, ha estat Clau­dio Bravo qui ha evi­tat el gol de Car­los Soler (90’).

En la pròrroga el domini de la pos­sessió ha estat com­ple­ta­ment del Betis, però el ritme d’oca­si­ons ha cai­gut en picat. Els anda­lu­sos ho han inten­tat de totes les mane­res però el des­gast físic ja era massa impor­tant i li ha fal­tat pre­cisió en els metres finals, men­tre que el València ha tin­gut alguna opor­tu­ni­tat per gene­rar perill al con­tra­a­tac però tam­poc ha aca­bat d’inqui­e­tar la por­te­ria de Clau­dio Bravo. Res ha evi­tat que el par­tit arribés als penals.