L’oportunisme d’Arranz

L’Olot és a la final del play-off d’ascens català. El con­junt gar­rotxí espera ara rival, del San Cristóbal-Girona B, que es dis­puta avui, i diu­menge vinent, con­tra un d’aquests dos equips, inten­tarà impo­sar-se per clas­si­fi­car-se a la finalíssima que l’enfron­ta­ria, per un lloc a segona divisió FEF, con­tra un altre dels gua­nya­dors de les altres cor­res­po­nents dis­set pro­mo­ci­ons d’arreu de l’Estat.

Deu la clas­si­fi­cació asso­lida ahir, sobre la gespa del con­tro­ver­tit Can Rosés (Rubí), a un bon tre­ball col·lec­tiu, arro­do­nit amb l’ullal a l’àrea contrària de Sergi Arranz. I és que l’ariet de l’equip olotí va emer­gir en el minut 90, quan el par­tit s’enca­mi­nava a la pròrroga, per donar la victòria amb un gol marca de la casa. D’aquesta manera, el màxim gole­ja­dor del grup 5 de ter­cera divisió FEF, amb 19 dia­nes –amb la d’ahir ja en suma 20 aquest curs–, va cul­mi­nar a l’àrea petita, des­mar­cat, sol al segon pal, una bona cen­trada de Jordi Xume­tra, que prèvia­ment havia pro­ta­go­nit­zat una gran cursa, havia enves­tit un parell de rivals, després de rebre una fantàstica pas­sada d’Eloi Ama­gat, l’artífex del con­tra­a­tac.

Fins ales­ho­res el matx havia estat igua­lat, amb moments per a tots dos i amb la cau­tela i la por d’equi­vo­car-se, lògica en aquests enfron­ta­ments a cara o creu. En un camp amb majo­ria d’afició qua­dri­bar­rada, van ser 180 els olo­tins des­plaçats. En el pri­mer temps sí que és cert que les oca­si­ons més clares van ser del grup que entrena Manix Man­di­ola, que amb arri­ba­des per la banda i rema­ta­des dins de l’àrea d’Arranz, Eloi i Terma, es van acos­tar al gol.

Després del des­cans, va ser el Sant Andreu qui més va inqui­e­tar, amb xuts a fora, també clars de Bus­quets i de Pau Morer, aquest dar­rer en un llançament de falta. El segon temps, doncs, va ser més tan­cat i la pròrroga s’entre­veia com el pas següent quan, a l’últim sos­pir, va aparèixer l’opor­tu­nisme d’Arranz per fina­lit­zar la ràpida tran­sició cre­ada pels vete­rans Eloi i Xume­tra.