“Vaig venir per viure coses com aquesta”

L’equip està bé. Il·lusi­o­nat, emo­ci­o­nat, amb molta ale­gria al ves­ti­dor, en bon estat de forma després de cinc victòries con­se­cu­ti­ves i cen­trats a acon­se­guir l’última.

És un filial i els juga­dors joves són ràpids, àgils, forts i amb mol­tes cames. Per tant, serà un par­tit molt físic. Hau­rem d’estar molt con­cen­trats en defensa perquè tenen molt poten­cial ofen­siu i ens exi­gi­ran. En atac, ens tocarà ser molt encer­tats.

Sí. Això sig­ni­fica que quan hem jugat con­tra ells hem plan­te­jat molt bé el par­tit i ha sor­tit a la per­fecció. Serà com­pli­cat, però segur que ells també estan pen­sant que som un equip difícil, rocós i fort i que els cos­tarà moltíssim.

Doncs que res­pon­dran. Res­pon­dran com ho han fet sem­pre. És una afició molt agraïda, que s’invo­lu­cra total­ment en l’equip. Tot i saber que és com­pli­cat pel viatge, segur que inten­ta­ran acom­pa­nyar-nos i donar-nos suport durant el par­tit, vagi com vagi, perquè sem­pre ho han fet i sem­pre els hem notat.

Hem pas­sat mals moments, però ho hem por­tat bé. Pri­mer, per la madu­resa de molts juga­dors. Però sobre­tot pel fet de pertànyer al Nàstic. Estar en un equip d’aques­tes dimen­si­ons et dona una empenta i un extra d’ener­gia que et fa con­ti­nuar. Pot­ser en un altre club després d’un par­tit com el de Saba­dell s’hau­ria llençat la tem­po­rada, però aquí sents que no et pots ren­dir.

És el líder. El que diu va a missa per la pro­fun­di­tat de conei­xe­ment que té. És un doc­to­rat en fut­bol. Nosal­tres anem amb ell a mort i sense cap dubte.

Sí. Física­ment estic en el millor moment, pel que fa a experiència i madu­resa també. He vis­cut mol­tes coses, tot et va reforçant i fent més com­plet. L’exigència de pro­jec­tes cada vegada supe­ri­ors fa que crei­xis com a juga­dor.

Pre­ci­sa­ment per viure coses com aques­tes, com el que estem vivint ara. Volia fer un pas enda­vant, i per això a l’estiu no hi va haver cap dubte.

Sí. A Olot m’ho podia com­pa­gi­nar, però en el moment que accepto la pro­posta del Nàstic em cen­tro en el fut­bol perquè crec que l’opor­tu­ni­tat ho mereix, com a mínim durant el pri­mer any. Volia fer un salt, fer un pas enda­vant. Per aspi­ra­ci­ons i dimensió del club neces­si­tava veure si podia asso­lir l’objec­tiu i arri­bar a l’exigència.

Crec que en els pri­mers anys de fut­bol la meva pri­o­ri­tat era acon­se­guir una for­mació que em faci­lités el futur i pot­ser pro­gres­sar en el fut­bol no era la màxima pri­o­ri­tat. Crec que soc una per­sona molt res­pon­sa­ble. Fins i tot dubto una mica de mi en alguns moments i neces­sito estar molt segur que estic pre­pa­rat i puc aspi­rar a més. Crec que aquest excés de res­pon­sa­bi­li­tat m’ha fet fer pas­sos més segurs, però més lents. Estic orgullós del que he fet, fins on arribi, i d’haver-ho fet res­pec­tant les meves idees.

Un somni. La recom­pensa a tota una car­rera. Seria bru­tal, com­plir amb la màxima aspi­ració: debu­tar al fut­bol pro­fes­si­o­nal.

Tinc un any més de con­tracte i estic molt a gust en aquest club; un fut­bo­lista ho té tot aquí. Per tant, el futur pròxim és el Nàstic.

Total­ment. Tinc con­fiança màxima i abso­luta en els com­panys i tècnics. Som un equipàs. Estem aquí per mèrits pro­pis. Sabem la importància que té el par­tit, ens estem pre­pa­rant a consciència i estic segur que aca­barà bé.