El futbol europeu, en joc
Avui i demà se celebra l’audiència del cas de la superlliga, clau per al futur del futbol a Europa, que servirà per escoltar totes les parts implicades
La resolució podria fer-se esperar fins a finals d’any o principis del 2023
Seguidors i detractors de la superlliga tenen preparats tots els seus arguments. Avui arrenca a Luxemburg l’audiència pel cas d’una competició que, sense ni tan sols haver existit, ha generat infinits debats sobre el model de futbol actual. Seran dos dies en què totes les parts implicades podran dir-hi la seva davant dels jutges. Els grans protagonistes de la guerra, la superlliga –que té el suport de Barça, Madrid i Juventus– i la UEFA, seran les primeres parts a intervenir en un procés que trigarà mesos a tenir una resolució definitiva. El veredicte podria fer-se oficial a finals d’any o a principis del 2023.
També estan citats a declarar la FIFA o la lliga espanyola (LaLiga), a més d’una vintena de federacions i de governs de diversos països. També hi dirà la seva la Comissió Europea, contrària a la creació de la competició perquè va en contra dels valors de la Unió Europea i perquè “el futbol ha de basar-se en el mèrit esportiu i no només en el benefici d’una elit”, en paraules del seu vicepresident, Margaritis Schinas. Quan totes les parts citades hagin declarat, es presentaran unes conclusions i un projecte de sentència, i seran els jutges els que decidiran si la UEFA i la FIFA han abusat del seu poder per oposar-se a la creació de la superlliga.
Si la resposta és que sí, que hi ha hagut una posició de domini de les dues institucions, serà una petita victòria per als impulsors de la superlliga, que continuen considerant que el projecte està ben viu i que el tenen en ment, malgrat que nou dels dotze impulsors van fer marxa enrere fa mesos. Si, per contra, els jutges dictaminen a favor de la UEFA i de la FIFA, aquest serà un altre cop a un projecte que des que va arrencar només ha fet que remar a contracorrent contra aquells que defensen un futbol tradicional i de meritocràcia. Si bé és cert que el futbol tradicional ja fa anys que va quedant eclipsat en un món en què els diners i el negoci estan per davant de la pilota i de molts altres valors. L’exemple més clar, la disputa del mundial de Qatar aquesta pròxima tardor.
Més d’un any de guerra
Tot va arrencar el 18 d’abril del 2021, quan 12 clubs –Barça, Real Madrid, Atlético de Madrid, Chelsea, Manchester City, Manchester United, Tottenham, Arsenal, Liverpool, Juventus, Inter de Milan i Milan– van decidir trencar amb l’esquema estipulat per crear una nova competició, una superlliga que començaria a disputar-se el curs següent. Allò que tantes vegades havia estat un rumor, començava a agafar força, amb una posició real per part dels equips. Però tan ràpid va fer-se oficial la idea d’aquests dotze clubs, com va fondre’s al cap de pocs dies.
Les mostres de rebuig no van trigar a fer-se sentir: des de la UEFA fins a les federacions, passant per sindicats, clubs o governs. Tot i això, va ser un altre actor el que va fer esclatar pels aires la superlliga. El més important de tots: l’aficionat. La mobilització dels seguidors dels clubs anglesos que s’havien adherit al projecte va ser determinant perquè tots sis abandonessin el vaixell. L’afició va sortir al carrer, va ocupar, fins i tot, estadis. Va ser, per a molts, un triomf de la part essencial del futbol. Un fet que xocava contra un dels arguments dels impulsors de la superlliga per crear la competició: l’esport està perdent audiències i cal fer alguna cosa per recuperar-la i per reenganxar la gent. Cal reinventar el futbol i fer-lo més atractiu. Després dels sis equips anglesos, Atlético de Madrid, Milan i Inter també van renunciar a la competició, deixant Barça, Madrid i Juventus com a abanderats d’un projecte que va fracassar en qüestió de dies. Són els tres enemics de Ceferin i de la UEFA, amb qui la relació és freda.
Enmig de tot aquest enrenou, la UEFA va amenaçar els clubs impulsors amb diverses sancions, mentre que la superlliga va presentar una denúncia al jutjat mercantil número 17 de Madrid contra el màxim organisme del futbol europeu i contra la FIFA per abús de posició dominant i per impedir la lliure competència, en infracció del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Va ser l’aleshores titular del jutjat, Manuel Ruiz de Lara –ara ho és Sofía Gil García–, qui va decidir enviar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I això ens porta fins avui. Fins a l’audiència, dividida en dos dies, en què Luxemburg determinarà si hi ha hagut un abús de poder de la UEFA i de la FIFA a l’hora d’oposar-se a la creació d’una nova competició o no.
LA DISPUTA
El paper del Barça
Tres clubs sobreviuen a la idea de la superlliga: Barça, Madrid i Juventus. Malgrat haver rebut crítiques per haver-se situat al costat de Florentino Pérez, de moment, el president del club blaugrana, Joan Laporta, continua defensant fermament el projecte: “Ara per ara no tenim un format de competició per a la superlliga. És un procés llarg, però està servint perquè a Europa es prengui consciència que hi ha clubs-estat que estan alterant la competència”, va explicar fa unes setmanes el màxim mandatari del Barça. En l’entrevista a aquest diari, Laporta va allargar la mà a la UEFA, demanant un diàleg per solucionar “un problema de governança i de repartiment de diners”.
Les posicions de les dues parts
UEFA i superlliga són les dues grans protagonistes d’aquesta audiència. El president del màxim organisme del futbol europeu, Aleksander Ceferin, ja va mostrar-se tranquil fa unes setmanes i va assegurar tenir molt clar què declararà: “La UEFA no és un monopoli. Sigui quina sigui la decisió del tribunal, no canviarà res: la superlliga està morta perquè ningú vol participar-hi. Només veig tres persones enfadades amb tothom”, va dir. La UEFA defensarà que la competició és contrària als objectius i valors fixats per la Unió Europea. Per exemple, el fet de crear un torneig tancat, amb places ja assignades per a un gruix de clubs. Per la seva banda, els clubs al·legaran que l’actuació de la UEFA restringeix la lliure competència i el seu dret a operar en un mercat lliure creant una altra competició. Dues posicions clares i molt allunyades les unes de les altres, com ha quedat més que palès al llarg de tots aquests mesos, des que els dotze clubs impulsors de la superlliga van presentar la seva intenció de crear el projecte. I és que els retrets entre un i altre bàndol han estat constants, especialment per part de Ceferin: “La superlliga és fruit de l’avarícia, l’egoisme i el narcisisme d’alguns”, va sentenciar tot just 24 hores després que els clubs impulsors anunciessin l’acord. El president de la UEFA, a més, té el suport de l’altre gran organisme del futbol: la FIFA, presidida per Infantino.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dimecres,3 juliol 2024