“De lluny, és normal tenir una mala imatge de Qatar”

En l’aspecte fami­liar, va ser una decisió molt bona venir a Qatar. En un prin­cipi teníem una mica de por per tot el que sabíem del país, però quan vam arri­bar vam veure que no era res del que ens ima­ginàvem. Abans de venir aquí, vaig tru­car a en Xavi, Fèlix Sánchez, Víctor Vázquez i a en Jordi Con­dom, ales­ho­res segon entre­na­dor de l’Al-Arabi. Ara n’estem encan­tats.

Estem jugant la Refree Cup. Una copa que ser­veix per entre­nar els àrbi­tres que vin­dran al mun­dial. Ens ha xiu­lat gent de Ruanda, al VAR amb Hernández Hernández, i el repre­sen­tant dels àrbi­tre a la FIFA, Pier­luigi Collina. Si tot va bé, el dia 26 hi ha la final, però no saben si pel tema de logística del trànsit pel mun­dial es podrà aca­bar de dis­pu­tar...

Quan estava en el Girona no tenia al cap sor­tir, perquè van arri­bar ofer­tes que no m’interes­sa­ven. Quan l’Al-Arabi es va interes­sar per mi, em va agra­dar la pro­posta pro­fes­si­o­nal i econòmica. Era dife­rent, sí, però una experiència nova. Ara estem molt tran­quils amb la família vivint al país.

Sí, però hi ha evo­lu­ci­o­nat molt, el fut­bol. En Xavi ja ens ho deia quan estava aquí; han aga­fat molts entre­na­dors de l’estran­ger i es tre­ba­lla molt més tàcti­ca­ment. El nivell és menor que en les lli­gues euro­pees, és obvi, però es com­pe­teix molt. A cada equip hi ha cinc estran­gers que solen ser els davan­ters i tenen un gran nivell. Això m’ha fet man­te­nir el ritme. La calor i la humi­tat fa que t’enco­ma­nis a una fatiga més impor­tant. No és fàcil.

La calor fa que sigui impos­si­ble jugar a fut­bol entre els mesos de juny i agost. A molts camps hi ha aire con­di­ci­o­nat, però el ritme sem­pre baixa. També afec­ta­ria els turis­tes i afi­ci­o­nats, no es pot pas­se­jar pel car­rer. Entenc que prin­ci­pal­ment és per la calor, que no es pugui jugar en les dates habi­tu­als, i des­co­nec si també és per altres fac­tors...

És evi­dent que els fut­bo­lis­tes no tenim les matei­xes con­di­ci­ons que els tre­ba­lla­dors. Ara el país ha deci­dit que tots els que tre­ba­llin a l’aire lliure no ho facin durant el dia, sinó a la nit. Per a l’afi­ci­o­nat del car­rer anar a cami­nar ja és com­pli­cat, ima­gi­neu-vos per al tre­ba­lla­dor.

Ens sen­tim molt segurs i podem sor­tir a córrer de nit tran­quil·lament. Pot­ser en altres llocs, com ara Bar­ce­lona o Girona, no tindríem aquesta segu­re­tat. La casa aquí la tenim oberta tot l’any, les claus a dins del cotxe. Hi ha coses nega­ti­ves i posi­ti­ves com a qual­se­vol lloc, però és una mica injust si no ets aquí i ho veus des de fora. Els qata­ri­ans, en gene­ral, són molt bona gent.

Sí, apro­xi­ma­da­ment 3 mili­ons de per­so­nes viuen aquí i només tres-cen­tes mil són autòcto­nes de Qatar. Els com­panys del meu equip em comen­ten que ha can­viat molt el país, i això també és gràcies a la gent que ve de fora. Això fa que cada vegada tin­guin una visió més glo­bal de la vida.

La cul­tura del país els ha por­tat a estar anys enrere en relació amb altres soci­e­tats, però no tot­hom té aques­tes visi­ons retrògra­des. Per sort, les noves gene­ra­ci­ons estan can­vi­ant la manera de fer. Fins i tot hi ha mol­tes noies que ja no por­ten vel o que ense­nyen més cabell. Ara per al mun­dial, hi ha molts esta­bli­ments que ven­dran alco­hol, tot i que al país esti­gui total­ment pro­hi­bit. Des de fora és nor­mal tenir una imatge dolenta de Qatar; de fet, jo mateix la tenia al prin­cipi, però se’ns va treure molt ràpid.

Tant Dubai com l’Aràbia Sau­dita, sobre­tot. Tinc com­pa­nyes d’allà que m’expli­quen que estan encan­ta­des amb el seu país perquè s’estan obrint al món. A la cul­tura euro­pea o ame­ri­cana. Això ens bene­fi­cia a tots, als que venim de fora i als autòctons. Perquè podem con­ti­nuar fent vida nor­mal, amb unes con­di­ci­ons fins i tot millors que a Cata­lu­nya.

Al final, jo vaig amb pan­ta­lons curts i la meva dona pot anar ves­tida com vul­gui. A vega­des, això sí, et pot atu­rar pel car­rer un home o una dona gran de ment tan­cada i dir-te que et tapis una mica...

Depèn d’on vagis, però pots estar a la platja en biquini i en banya­dor. Sí que hi ha llocs on encara pre­val aquesta cul­tura, però per norma gene­ral pots ves­tir com vul­guis.

És un tema que afecta molt la gent més gran. Els joves són més oberts de mires. Per exem­ple, l’any pas­sat amb l’equip vam anar a Este­pona (Màlaga) a fer un stage i al cos­tat de l’hotel hi havia una platja nudista. Els va xocar en un prin­cipi, després ja s’hi van acos­tu­mar. Com que cul­tu­ral­ment no estan acos­tu­mats, en un prin­cipi els costa. A poc a poc les noves gene­ra­ci­ons ho estan can­vi­ant tot.

Vaig veure les decla­ra­ci­ons que va fer. És una men­ta­li­tat més antiga. Com podria ser el meu avi, que pot­ser també li cos­ta­ria, no ho ente­nen. Els com­panys locals del meu equip no hi tenen res a veure. Tro­ben nor­mal les rela­ci­ons LGTBI. El mis­satge que ha sen­tit la gent és de l’esta­blish­ment del país, que mou un dis­curs con­cret de pro­hi­bi­ci­ons inte­gra­des a la cul­tura del país des de fa molt temps.

A banda de l’Infan­tino, també va sor­tir en Blat­ter dient que pot­ser havia estat un error donar a un país tan petit un mun­dial. Jo crec que quan estàs a dalt de tot, tot­hom t’està mirant i no pots agra­dar a tot­hom. Ima­gina’t que quan en Messi estava en el Barça hi havia gent que el cri­ti­cava. Ara sor­ti­ran dub­tes amb Qatar, i crec que s’ha de posar la nota quan acabi.

Tinc la incer­tesa de la mobi­lit­zació; és un país petit i no sé com s’ho faran per moure tanta gent en els par­tits. Han posat el metro i el bus gratuïts per a tota la gent que tin­gui la Hyya Card. Als resi­dents ens acon­se­llen que anem amb cotxe per no satu­rar el metro. Pel que fa a la resta, tot està molt pre­pa­rat per viure un gran mun­dial.

No només el fut­bol. En els qua­tre anys que por­tem, han fet de tot. Mun­dial d’atle­tisme, fórmula 1, MotoGP, mun­di­als de ten­nis i ping-pong... S’han pre­pa­rat molt per tenir grans esde­ve­ni­ments espor­tius.

Han can­viat les car­re­tes, han posat car­rils bici i el metro és espec­ta­cu­lar. Han posat car­re­te­res amb dife­rents nivells per alli­be­rar trànsit. El Souq Waqif, el nucli antic, l’han dei­xat total­ment nou, amb grans gra­ta­cels. Els que fa molts anys que viuen al país diuen que mai s’havien ima­gi­nat que tin­drien un país així.

Sí, he jugat a quasi tots els esta­dis; només me’n fal­ten dos. Vam inau­gu­rar, en un derbi con­tra l’Al-Ryyan, el Lusail Sta­dium, que és on es jugarà la final a Doha. També al Kha­lifa Sta­dium, el pri­mer amb aire con­di­ci­o­nat del món. Hi ha l’Sta­dium 974, que està fet amb con­te­ni­dors i quan acabi el mun­dial es des­mun­tarà tot i s’envi­a­ran tots plens de men­jar i que­viu­res a països que ho neces­si­tin.

Aquí, si et dic la veri­tat, no s’ha sen­tit a par­lar del tema. Quan ho lle­gei­xes a la premsa inter­na­ci­o­nal és quan ho veus. El The Guar­dian va treure la notícia després d’un con­flicte amb el país de Qatar. Ben bé la infor­mació jo no la tinc, això és un tema periodístic. Estan rebent mol­tes crítiques.

Jo crec que sí. El que passa és que ells mai han vol­gut turisme, ja tenen el gas i el petroli. El mun­dial crec que serà el punt d’inflexió per donar-se a conèixer. Per no només ser un país per fer-hi escala. En canvi, a Dubai la gent la visita més perquè l’oferta turística és millor.

Des que van ser selec­ci­o­nats per al mun­dial han evo­lu­ci­o­nat. Abans ja hi havia l’Acadèmia Aspire, que cap­tava els millors fut­bo­lis­tes del país. El que passa és que són molt pocs i és difícil tro­bar juga­dors molt bons. En Fèlix Sánchez, selec­ci­o­na­dor de Qatar, ha vist la pro­gressió de juga­dors que va tenir en l’Aspire quan eren petits i que ara juga­ran un mun­dial. Hi ha fut­bo­lis­tes que tenen nivell de pri­mera divisió espa­nyola. La incer­tesa és què pas­sarà després del mun­dial, si hi vol­dran con­ti­nuar inver­tint o s’haurà aca­bat.

Sí, i sobre­tot la Pre­mier Lea­gue; en miren tots els par­tits pos­si­bles. Fins i tot juguen a jocs de la Pre­mier en el mòbil. De la lliga espa­nyola només miren Barça i Madrid. Ara també hi ha molt de crei­xe­ment amb el pàdel. El pre­si­dent del PSG ha fet la com­petència al World Padel Tour amb una com­pe­tició alter­na­tiva.

No vaig amb cap selecció. M’és igual. Em faria il·lusió per la gent que conec com en Luis Enri­que, la gene­ració del 92 com en Sara­bia, Car­va­jal, Koke, Morata, els juga­dors amb qui he coin­ci­dit en el Barça, o per en Messi, aquest esta­ria bé.

Crec que el nivell del mun­dial serà millor perquè els juga­dors no hi arri­ben fosos. El que esti­gui física­ment bé, hi arriba amb les millors con­di­ci­ons pos­si­bles. No has tin­gut deu mesos de com­pe­tició, men­tal­ment i física­ment no tens gaire car­rega a sobre.

N’he fet tres o qua­tre, però durant aquests dies tindré mol­tes entre­vis­tes i repor­tat­ges amb gent a qui li interessa la meva faceta a Qatar. Fins i tot per a canals dels Emi­rats Àrabs, també. Al final bus­quen amfi­tri­ons a qui els agradi el fut­bol i que puguin expli­car com veuen aquest mun­dial.

No, tam­poc ens han ofert entra­des per al mun­dial. És una cosa estra­nya. Les fede­ra­ci­ons sí que han fet mol­tes coses. No ens han donat l’opor­tu­ni­tat, com a juga­dors d’aquí, d’anar a cap par­tit. Nosal­tres ens les hem com­prat i ani­rem a veure la fase de grups d’Espa­nya i un par­tit d’Holanda. Les fede­ra­ci­ons i els fut­bo­lis­tes ens hem de cen­trar en el fut­bol, aquests dies, però no podem dei­xar de banda el que està pas­sant al país, Qatar, per orga­nit­zar un mun­dial