Estèrils inclús en els penals

El par­tit con­tra el Mar­roc de vui­tens de final va ser un mal­son per a Espa­nya. Era del tot pre­vi­si­ble que els espa­nyols es tro­ba­rien al davant un equip molt orde­nat al dar­rere i amb les idees molt clares, i és que en la fase de grups ja havia demos­trat, i de quina manera, que aquest guió de par­tit li anava com l’anell al dit. I ahir es va tor­nar a demos­trar, negant com­ple­ta­ment els espais a una selecció espa­nyola que va aca­bar tras­tor­nada. Tant, que, després de no poder des­fer l’empat a zero en els 120 minuts de par­tit, també va ser incapaç de mar­car ni un sol gol fins i tot en la tanda de penals. En canvi, Bono es va ves­tir d’heroi del Mar­roc atu­rant dos penals a Car­los Soler i Bus­quets –Sara­bia el va enviar al pal– i con­fir­mant la històrica clas­si­fi­cació dels mar­ro­quins, que juga­ran els quarts de final per pri­mera vegada.

Des dels pri­mers minuts va que­dar clar que seria un d’aquells par­tits difícils de dige­rir per l’espec­ta­dor neu­tral. Espa­nya tenia la pilota, tocava tan còmoda­ment com volia al dar­rere perquè el Mar­roc no pres­si­o­nava, però res més. I és que ni hi havia espais per avançar ni en tro­bava, amb Pedri anant a rebre al cos­tat dels cen­trals i amb Fer­ran Tor­res i Dani Olmo sense gua­nyar els duels amb els cen­trals. L’espe­rança d’Espa­nya era recu­pe­rar alguna pilota amb la pressió i fer mal, però ni així. Només Marco Asen­sio, tren­cant a l’espai en una bona pas­sada llarga de Jordi Alba, va ser capaç de gene­rar perill, tot i que quan ho tenia tot a favor va xutar al late­ral de la xarxa (26’). Així de clar: va ser l’única bona ocasió d’Espa­nya en els noranta minuts regla­men­ta­ris.

El guió del par­tit era per­fecte per al Mar­roc, que quan sem­blava que es des­com­po­nia una mica, ràpida­ment recu­pe­rava la posició, lide­rada per un Amra­bat que va fer un par­tit des­co­mu­nal a la posició de pivot. Els mar­ro­quins eren un mur. Cert és que tam­poc es van poder esti­rar en gai­res oca­si­ons, però quan ho van fer van gene­rar perill. Aguerd, de cap, va donar el pri­mer avís als espa­nyols, però no va tro­bar por­te­ria per poc (42’). Poca cosa, perquè també és veri­tat que en la segona part el Mar­roc encara va fer un altre pas enrere i no va tenir oca­si­ons. En la pròrroga, però, sí que va demos­trar a Espa­nya que estava jugant amb foc, quan Ched­dira va tenir la més clara del par­tit, però va per­do­nar en l’un con­tra un davant Unai Simón (104’). El davan­ter del Bari pot res­pi­rar tran­quil, però, perquè en els penals el Mar­roc va eli­mi­nar una estèril Espa­nya.