Mundial

El mur de tot Àfrica

Bono s’ha convertit en una de les sensacions del mundial amb les seves actuacions a la porteria del Marroc, que només ha encaixat un gol i en pròpia porteria

Candidat a ser escollit millor porter del mundial, l’exjugador del Girona ha fet el pas definitiu en una carrera forjada a poc a poc i amb bona lletra

Ale­ma­nya, Bèlgica, Espa­nya, l’Uru­guai, Angla­terra, Països Bai­xos, el Bra­sil... La llista de grans aspi­rants a arri­bar a les semi­fi­nals i estar en dis­po­sició de llui­tar pel títol mun­dial que han cai­gut pel camí és molt llarga i sor­pre­nent. En canvi, la que avui dis­pu­tarà la segona semi­fi­nal con­tra França és una selecció que ningú es podia arri­bar ni a ima­gi­nar que esta­ria viva en aquests moments de la com­pe­tició. El Mar­roc s’ha con­ver­tit en la gran reve­lació del mun­dial de Qatar 2022 i ho ha fet per mèrits pro­pis. Amb una idea de joc molt clara des del pri­mer dia, tot i que el selec­ci­o­na­dor, Walid Regra­gui, va arri­bar al càrrec fa tot just tres mesos, la selecció nord-afri­cana ha mera­ve­llat tot el fut­bol mun­dial, que com gai­rebé sem­pre només tenia els ulls posats en les selec­ci­ons euro­pees i sud-ame­ri­ca­nes.

La clas­si­fi­cació del Mar­roc per a la semi­fi­nal és un fet històric, ja que fins ara mai cap com­bi­nat africà havia arri­bat tan lluny en el mun­dial, de manera que tot el que faci el Mar­roc a par­tir d’ara serà, només, engran­dir la lle­genda d’una selecció que serà recor­dada durant molts anys. La sobri­e­tat defen­siva d’Ach­raf Hakimi i Maz­ra­oui, dos late­rals que sem­pre han des­ta­cat per la seva pro­jecció ofen­siva però que estan bri­llant en tas­ques defen­si­ves; la con­tenció d’Amra­bat en la posició de pivot, con­ver­tint-se en l’amo i senyor del cen­tre del camp; la classe en la medul·lar d’Ounahi, que amb 22 anys s’ha pre­sen­tat al gran públic; el dese­qui­li­bri per les ban­des de Ziyech i Bou­fal, i la capa­ci­tat gole­ja­dora d’En-Nesyri. Amb aquests ingre­di­ents el Mar­roc ha cons­truït un equip temi­ble, que ha demos­trat que sense tenir el con­trol de la pos­sessió és capaç d’ani­qui­lar els seus rivals a través de la soli­desa defen­siva i les tran­si­ci­ons ràpides i letals després de les recu­pe­ra­ci­ons. La millor mos­tra d’això és que, fins ara, en el mun­dial el Mar­roc mai ha anat per dar­rere en el mar­ca­dor.

El guardià del mur

Per enten­dre el que ha acon­se­guit el Mar­roc en aquest mun­dial falta un nom, que sense cap mena de dubte ha estat un dels més impor­tants. És el de Yas­sine Bou­nou, Bono. El por­ter del Sevi­lla, de 31 anys, s’ha con­ver­tit en una de les grans sen­sa­ci­ons d’aquest mun­dial i no li fal­ten motius. I és que tot l’equip del Mar­roc ha demos­trat una soli­desa defen­siva des­co­mu­nal, però qui ha posat el mur de con­tenció defi­ni­tiu ha estat l’expor­ter del Girona. Els números no enga­nyen. Fins ara en aquest mun­dial; és a dir, en els cinc par­tits que ha dis­pu­tat, el Mar­roc només ha encai­xat un gol i és, de llarg, la selecció menys gole­jada del cam­pi­o­nat. A més, el gol el va rebre en la victòria con­tra el Canadà (1-2), quan el resul­tat era de 0-2 i en una acció des­a­for­tu­nada, ja que se’l va fer el cen­tral Nayef Aguerd en pròpia por­te­ria. En els altres qua­tre par­tits, con­tra selec­ci­ons de màxim nivell com ara Croàcia, Bèlgica, Espa­nya i Por­tu­gal, el Mar­roc va dei­xar la por­te­ria a zero. I Bono, que l’únic par­tit que es va per­dre va ser con­tra Bèlgica per lesió –va dei­xar el camp després dels him­nes per males­tar després de ser infil­trat–, ha estat el gran pro­ta­go­nista perquè això fos pos­si­ble. I tot això en un mun­dial espe­cial per a ell, ja que el por­ter del Sevi­lla s’ha enfron­tat als dos països amb els quals té una gran relació, més enllà del Mar­roc. Un és el Canadà, ja que el mar­roquí va néixer a Mont-real perquè el seu pare tre­ba­llava allà, i l’altre és l’Estat espa­nyol, que és on Bono s’ha for­mat com a fut­bo­lista des que va arri­bar al filial de l’Atlético.

El seu pro­ta­go­nisme ha cres­cut en la fase final. En els vui­tens de final con­tra Espa­nya Bono va tenir un par­tit tran­quil, perquè els de Luis Enri­que no van ni arri­bar a xutar entre els tres pals, però va ser deci­siu en la tanda de penals atu­rant els llançaments de Car­los Soler i Bus­quets –en el de Sara­bia, que va anar al pal, també havia ende­vi­nat la direcció–. En els quarts de final con­tra Por­tu­gal el por­ter mar­roquí va tor­nar a ser deter­mi­nant, ja que les seves atu­ra­des –a banda de la segu­re­tat trans­mesa en totes les juga­des aèries durant el par­tit– van ser pro­vi­den­ci­als en els moments de més difi­cul­tats de la seva selecció en el tram final de par­tit –fins lla­vors només havia hagut d’inter­ve­nir en un remat de cap João Félix a l’inici del par­tit–. La millor atu­rada de totes va arri­bar en el minut 82, quan en un xut potent i ben col·locat de João Félix Bono va posar una grandíssima mà per des­viar l’esfèrica a córner. Ja en el temps afe­git, el por­ter mar­roquí va evi­tar el gol de Cris­ti­ano Ronaldo dins l’àrea, en l’últim xut a por­te­ria de Por­tu­gal.

Entre els grans

El gran ren­di­ment acon­se­guit, en els aspec­tes indi­vi­dual i col·lec­tiu, només han fet que col·locar Bono com un dels grans aspi­rants a ser nome­nat millor por­ter del mun­dial, amb el permís de Livako­vic. Són parau­les majors per a un por­ter que, a diferència de molts, s’ha hagut d’anar gua­nyant a poc a poc cada pas de la seva car­rera, i és que no va debu­tar a 1a divisió fins als 26 anys. Després d’arri­bar al fut­bol espa­nyol a través de l’Atlético, Bono va jugar dues tem­po­ra­des amb el Sara­gossa a 2a divisió A, abans de fit­xar pel Girona. A Mon­ti­livi va asso­lir l’ascens a pri­mera en un curs en què es va par­tir la por­te­ria amb René Román, però va ser l’esco­llit per con­ti­nuar a l’equip en el salt a l’elit. Amb el Girona Bono es va con­so­li­dar a 1a divisió i després del des­cens va fer el salt al Sevi­lla. Al club andalús Bono ha fet el pas defi­ni­tiu després d’un pri­mer any en què no va jugar d’entrada, però on va aca­bar com a titu­lar sent deci­siu per acon­se­guir el títol de l’Europa Lea­gue. Des de lla­vors, la por­te­ria del Sevi­lla és seva.

Aquesta tra­jectòria crei­xent pel que fa a clubs coin­ci­deix amb la seva importància en la selecció del Mar­roc. De fet, Bono ha debu­tat en un mun­dial a Qatar, i és que a Rússia 2018 va ser el por­ter suplent de Munir, que jugava al Màlaga a 2a divisió A, tot i que Bono ho feia amb el Girona a pri­mera. Després del mun­dial del 2018, la por­te­ria de la selecció sí que ha estat seva, fins i tot en les dues últi­mes copes d’Àfrica. I ara ja no el traurà ningú.

BEN COBERT

Les aturades de Bono han fet més sòlid encara un Marroc impecable defensivament

FA QUATRE ANYS

Bono no va jugar ni un sol minut en el mundial de Rússia 2018, on Munir era titular
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)