És únic

Serà la final de diu­menge (16 h) l’últim par­tit en una copa del món de Leo Messi. Serà l’adeu del 10, que ha tor­nat a demos­trar per enèsima ocasió que és únic, pro­ta­go­nit­zant una emo­ci­o­nant actu­ació en el tor­neig. En un com­bi­nat man­cat de talent indi­vi­dual, ha impul­sat l’equip, els com­panys i n’ha estat l’arma ofen­siva amb cinc gols i tres assistències. I això amb 35 anys. No és, òbvi­a­ment, el Messi d’antany, el temps passa per a tot­hom, però manté la genuïnitat, con­ti­nua sent massa bo sim­ple­ment, i no li cal un gran des­ple­ga­ment per ser deci­siu en un par­tit de màxima elit. En la semi­fi­nal (3-0 con­tra Croàcia) va córrer 8,2 quilòmetres, tres menys que l’argentí que més en va fer, Enzo Fernández, amb 11,3, però l’astre de Rosa­rio va deci­dir amb un gol i una assistència. Res dife­rent del que ha estat fent en el cam­pi­o­nat. En un fut­bol com l’actual, en què pre­do­mina el físic, Messi con­ti­nua men­jant a part. En la seva versió més cere­bral amb pilota, més rebel sense i deter­mi­nant com sem­pre, ningú l’ha parat a Qatar. “No hi ha cap dubte que és el millor de la història”, va mani­fes­tar l’entre­na­dor de l’albi­ce­leste després de la clas­si­fi­cació per a la final. “És emo­ci­o­nant, perquè cada vegada que el veus genera alguna cosa als seus com­panys, a la gent, i no només als argen­tins. És una sort i un pri­vi­legi que tin­gui posada l’albi­ce­leste”, va afe­gir-hi el tècnic sobre el seu capità, que té ren­dit als seus peus tot­hom.

I és que Messi, tot i ser inex­pli­ca­ble, no havia tin­gut el suport i reco­nei­xe­ment unànimes com els té ara del pla­neta fut­bol. Sense anar més lluny, a l’Argen­tina havia estat molt cri­ti­cat des de diver­sos sec­tors, veus que han aca­bat callant recent­ment, sobre­tot després del títol de copa Amèrica asso­lit l’any pas­sat. “N’he pas­sat de dures, de bones, i ara em toca viure’n una d’espec­ta­cu­lar”, va reconèixer el set vega­des gua­nya­dor de la Pilota d’Or, que jugarà la seva segona final de mun­dial. De fet, diu­menge, Messi, que ja és el màxim gole­ja­dor argentí en copes del món amb 11 dia­nes, una més que Gabriel Batis­tuta (10), engran­dirà encara més la seva figura con­ver­tint-se en el fut­bo­lista amb més enfron­ta­ments dis­pu­tats en cites mun­di­a­lis­tes, amb 26, actu­al­ment està empa­tat amb Lot­har Matthäus (25), repar­tits en els cinc mun­di­als en què ha par­ti­ci­pat (tres el 2006, cinc el 2010, set el 2014, qua­tre el 2018 i sis el 2022).

Una lle­genda, és clar, que és un ídol abso­lut no només per l’afi­ci­o­nat, sinó també pels seus com­panys, que el vene­ren. “Jugar amb ell és un somni. Sem­pre vaig somiar jugar-hi, des de petit, i avui ho estic com­plint”, va asse­gu­rar Enzo Fernández, el pri­mer dels múlti­ples inte­grants del con­junt argentí que dimarts després de la victòria con­tra Croàcia van lloar el seu capità. “No hi ha parau­les per des­criure’l, que apa­re­gui en una semi­fi­nal mos­tra el gran juga­dor que és i ens posa con­tents per ell i pel grup”, va asse­nya­lar Ale­xis Mac Allis­ter. “És un orgull. Leo és la nos­tra ban­dera. Està fent una copa del món feno­me­nal. Aju­dar-lo és ino­bli­da­ble”, va expli­car Julián Álva­rez. “Leo és una boge­ria, tots saben el que és com a juga­dor, però no tant la classe de per­sona que és. És un refe­rent, un paio que sem­pre en vol més”, va indi­car el Cuti Romero. “Juguem per al nos­tre país, però per a nosal­tres Leo és el nos­tre capità, el nos­tre líder, és com un germà gran, pocs saben el que fa per ser sem­pre el millor”, va con­ti­nuar Rodrigo de Paul. “Hi ha molts entre­na­dors que diuen que Messi no corre, però tot­hom sap que quan agafa la pilota marca la diferència. Estem molt orgu­llo­sos de tenir-lo, és un avan­tatge”, va com­ple­tar el Dibu Martínez.

El ves­ti­dor l’adora, però també els rivals. És reve­la­dor el que va dir Luka Modric, el capità de Croàcia i emblema del Real Madrid, un cop eli­mi­nat: “Tant de bo que Messi gua­nyi aquest mun­dial, és el millor juga­dor de la història i s’ho mereix.” Això mateix inten­ta­ran ell i l’Argen­tina. La selecció sud-ame­ri­cana no es posa una estre­lla des de Mèxic 1986, el mun­dial de Diego Armando Mara­dona. Messi aspira al fet que aquest, Qatar 2022, sigui el seu, encara que gua­nyi o perdi ja ho serà. Si l’aixeca, asso­lirà el títol número 42 en la seva car­rera, llau­rada en el Barça, en què ningú l’oblida, i que està aca­bant en el PSG, i dei­xarà sense argu­ments els qui encara dub­ten sobre qui és el millor fut­bo­lista de tots els temps.