El Nàstic no va poder superar l’escull que va supo­sar l’Osa­suna, tot i el suport dels més de 8.000 afi­ci­o­nats que van omplir el Nou Estadi Costa Dau­rada en la vigília del dia de Reis. Ses Majes­tats no van dei­xar el regal que els nas­ti­quers els havien dema­nat i es van endur la màgia cap a Pam­plona. I és que el Nàstic va aca­bar pagant la falta d’atre­vi­ment amb què va sal­tar a la gespa per jugar de tu a tu i sense com­ple­xos con­tra els navar­re­sos, i això que el rival avi­sava sobre les seves inten­ci­ons des de l’inici de l’enfron­ta­ment.

En el minut 11, l’Osa­suna va tenir la pri­mera opor­tu­ni­tat clara d’obrir la llauna amb un xut de volea de Chimy Ávila, que es va esta­ve­llar al pal. Només una estona més tard, al quart d’hora de par­tit, Kike García, ara sí, va fer diana amb una bona rema­tada des del punt de penal, després que la defensa grana no acon­seguís refu­sar una cen­trada i atorgués, a més, dos rebuigs. En el minut 20, un altre cop García va estar a punt de mar­car el segon, gràcies a una nova pilota morta pro­vi­nent d’un córner, i, encara a les aca­ba­lles de la pri­mera part, l’Osa­suna en va tenir una altra de molt clara, però Parra va saber inter­cep­tar-la.

Per altra banda, la pri­mera arri­bada a por­te­ria del Nàstic no es va pro­duir fins al minut 34 i, al cap­da­vall, va ser l’ocasió més clara dels tar­ra­co­nen­ses en la pri­mera mei­tat de joc. La rea­li­tat can­vi­a­ria en començar la segona part, i és que els locals van sor­tir a bus­car clara­ment l’empat. Els can­vis rea­lit­zats pel tècnic català van revi­ta­lit­zar l’equip, pres­si­o­nant més la sor­tida de pilota del rival, i es van mos­trar molt més inci­sius i ambi­ci­o­sos.

Aquest canvi de men­ta­li­tat va donar els seus fruits en el minut 77 amb el gol de cap de Pablo Fernández, després d’una gran cen­trada de Poc­het­tino, però la ver­me­lla directa que va veure en el minut 85 per pro­tes­tes a l’àrbi­tre va fre­nar tot el bon tre­ball que estava fent el Nàstic. Una decisió que va ser molt cri­ti­cada pel tècnic nas­ti­quer, Raül Agné: “Crec que un àrbi­tre ha de ges­ti­o­nar millor un par­tit així perquè s’ha car­re­gat l’espec­ta­cle. M’hau­ria agra­dat veure com hau­ria aca­bat el par­tit jugant 11 con­tra 11.”

I és que l’Osa­suna va pecar de falta d’ambició per rema­tar el par­tit en el temps regla­men­tari apro­fi­tant el des­a­van­tatge numèric del Nàstic i el par­tit va anar cap a la pròrroga. “Per ata­car, jugar amb un menys sí que es nota però, per defen­sar, no”, va dir Agné als seus homes en un intent d’arri­bar als penals, però mitja hora més de joc amb un juga­dor menys va ser mor­tal per al club català. Els locals poc van poder fer degut al des­gast físic acu­mu­lat, el mateix que va pro­vo­car que Mon­tes Arce arribés mala­ment i tard en el refús d’una jugada pro­ta­go­nit­zada per Abde, mar­cant gol en pròpia.

Tot i l’eli­mi­nació, l’entre­na­dor del Nàstic va dir que estava “molt satis­fet i con­tent per l’esforç, el sacri­fici i les ganes de gua­nyar un equip de pri­mera” que van demos­trar els seus juga­dors: “Els nos­tres sig­nes i la nos­tra essència”, hi va afe­gir. “És la der­rota que més m’ha satis­fet”, va sen­ten­ciar Agné. D’aquesta manera, el Ceuta és l’únic equip de pri­mera FEF encara viu en la copa.