Un símbol contra la decadència

El València camina sobre ter­reny pan­tanós. Ja fa temps, de fet. Aquesta és la quarta tem­po­rada con­se­cu­tiva que l’equip, acos­tu­mat a viat­jar per Europa, a llui­tar i com­pe­tir con­tra els més grans, aca­barà en terra de ningú. I això si les coses li van bé, perquè si ara mateix acabés la lliga es tro­ba­ria amb els ossos a l’infern. Actu­al­ment el con­junt valen­ci­a­nista, immers al pou, està en llocs de des­cens i sumit en la decadència, pro­ducte d’una dis­cu­tida gestió de l’amo del club, Peter Lim. L’empre­sari és el blanc de les ires de gran part de la parròquia xe, enfu­ris­mada amb la deriva espor­tiva que ha adop­tat l’enti­tat des que el 2014 Lim en va obte­nir la pro­pi­e­tat a través de Meri­ton Hol­dings. I és que des d’ales­ho­res el València ha pas­sat d’ocu­par la posició número 8 en el rànquing de la UEFA la cam­pa­nya 2013/14, a la número 44 en la pre­sent 2022/23. A més, en aquest període, ni una dècada, en què el club ha expe­ri­men­tat aquesta esmen­tada degra­dació, han pas­sat dotze entre­na­dors.

El nivell de cris­pació, doncs, és alt, fet que es va pale­sar fa tres set­ma­nes quan l’afició va dei­xar buit Mes­ta­lla en els pri­mers com­pas­sos de par­tit con­tra l’Ath­le­tic i uns 15.000 segui­dors van aple­gar-se fora de l’estadi fins al minut 19 –xifra que coin­ci­deix amb l’any de la fun­dació del club–, per pro­tes­tar con­tra Lim i Meri­ton. El duel, que va resol­dre’s amb victòria (1-2) per al con­junt basc, va ser l’últim a la ban­queta de Voro, que només va durar tres jor­na­des, totes per­du­des, i en la segona ja va dir que no podia fer més. Ni Voro, l’exde­le­gat que tan­tes vega­des li havia resolt la pape­reta al club i que va aca­bar des­tituït, ni tam­poc Gen­naro Gatusso, el tècnic que va començar el curs i va renun­ciar, es van veure amb cor de tirar enda­vant la situ­ació, crítica de veri­tat.

I en aquest con­text va ater­rar Rubén Baraja. Davant la com­pli­cada tes­si­tura el direc­tor espor­tiu, Miguel Ángel Corona, molt cri­ti­cat també, va con­ve­nir amb Lim que l’última bala era la de l’exfut­bo­lista, una lle­genda del valen­ci­a­nisme, que, almenys al prin­cipi, apai­va­garà els ànims i posarà tot­hom d’acord. El Pipo, mig­cam­pista domi­nant a Europa als anys 2000, va aixe­car dues lli­gues, una copa, una UEFA i una super­copa d’Europa, a més de jugar dues finals de Cham­pi­ons Lea­gue, amb la samar­reta blanc-i-negra, amb la qual va dis­pu­tar 362 par­tits i va mar­car 58 gols abans de reti­rar-se. I és que a Baraja, que l’acom­pa­nya com a segon un altre mite del club com Car­los Marc­hena, el sosté això, que és un símbol, perquè mai ha entre­nat un equip a l’elit. “L’hem esco­llit perquè aporta una visió molt encer­tada del que està pas­sant, ha vist tots els par­tits. Es parla molt que no ha entre­nat a pri­mera divisió, però n’hi ha molts que no ho havien fet en el seu dia, com Xavi, per exem­ple. És més deter­mi­nant el màster que té de valen­ci­a­nisme”, va jus­ti­fi­car Corona. Men­tres­tant, Baraja, amb experiències no gaire reei­xi­des a l’Elx (2015/16), Rayo Valle­cano (2016/17), Spor­ting (2017/18), Tene­rife (2019/20) i Sara­gossa (2020), agafa aire, cons­ci­ent que és el seu moment. “Estic en aquesta situ­ació perquè tinc el cor i mitja vida a València, els meus fills són valen­ci­ans, els meus amics d’aquí també... L’únic que em motiva és que València neces­sita algú del meu per­fil, que asse­reni l’equip, perquè no resol­drem res amb els ner­vis”, va asse­gu­rar l’entre­na­dor en la seva posada en escena. De moment ha dis­pu­tat dos enfron­ta­ments; un de per­dut con­tra el Getafe (1-0) i un de gua­nyat (1-0) con­tra la Real Soci­e­dad. Avui, el seu València visita el Camp Nou.