L’amistós de dime­cres entre l’Olot i el Girona va dei­xar notícies molt posi­ti­ves al con­junt gar­rotxí. Algu­nes de col·lec­ti­ves, perquè els de Pedro Dólera van com­pe­tir de mera­ve­lla i van posar en mol­tes difi­cul­tats el Girona, avançant-se fins a dues vega­des en el mar­ca­dor. I altres d’indi­vi­du­als, com el retorn a l’equip de Pedro del Campo o el bon ren­di­ment dels més joves. Ara bé, el nom d’Albert Blázquez va des­ta­car per sobre de la resta. No pas perquè jugués de cen­tral tot i ser late­ral dret, sinó perquè el de Besalú, de 31 anys, va tor­nar a jugar un par­tit un any i mig després de pas­sar per la sala d’ope­ra­ci­ons per recu­pe­rar-se d’una greu lesió al tendó d’Aquil·les. “Les sen­sa­ci­ons van ser bones i no vaig notar cap molèstia, per tant entenc que el peu està bé”, explica Blázquez, con­tent de tor­nar en una gran cita com l’amistós con­tra un equip de pri­mera com el Girona: “Sem­pre que venen aquests equips ens agrada molt i estic feliç perquè vam donar una bona imatge i l’afició pot estar con­tenta.”

El retorn d’Albert Blázquez a la gespa no és una notícia qual­se­vol, ja que suposa el retorn del capità, que com­plirà la seva novena tem­po­rada al con­junt olotí, després de pas­sar un cal­vari. “Ahir va fer un any i mig que em van ope­rar i men­tal­ment aques­tes lesi­ons llar­gues són molt dures. Quan creia que estava bé es com­pli­cava la recu­pe­ració i no va ser fins al gener que vaig veure que anava millo­rant i vaig poder començar a entre­nar específica­ment el tendó i les cames”, explica el defensa gar­rotxí, que a l’estiu ha estat tre­ba­llant amb pre­pa­ra­dors físics i fisi­o­te­ra­peu­tes per arren­car la pre­tem­po­rada al màxim nivell: “El que em queda és aga­far físic i ritme.”