Fent més alt el sostre

Colòmbia resis­teix. Per pri­mera vegada a la història dis­pu­tarà uns quarts de final d’un mun­dial. Fins ara, els vui­tens eren el sos­tre. Ahir el van tren­car amb força i se cita­ran dis­sabte vinent amb la vigent cam­pi­ona d’Europa, Angla­terra. La fe, el coratge, l’entrega i la inten­si­tat colom­bi­a­nes, una selecció que ja va ser capaç de der­ro­tar Ale­ma­nya en la fase de grups, van aca­bar decan­tant la balança con­tra Jamaica. Un equip que fins ara no havia per­dut cap par­tit i que també es tro­bava immers en un somni del qual no es volia des­per­tar.

Va ser un par­tit igua­lat. Cap de les dues selec­ci­ons va des­ta­car per damunt de l’altra, amb arri­ba­des peri­llo­ses a banda i banda. Colòmbia i Jamaica es resis­tien a fer les male­tes cap a casa. Volien con­ti­nuar allar­gant la festa, també la d’una afició bol­cada en les seves juga­do­res. Tot­hom espe­rava l’apa­rició estel·lar de Linda Cai­cedo, la juga­dora més des­ta­cada del com­bi­nat colombià i que es gua­nyava una ovació cada vegada que aga­fava la pilota. Però la glòria estava reser­vada per a una juga­dora històrica: Cata­lina Usme. La fut­bo­lista amb més par­tits amb la samar­reta de Colòmbia i la màxima gole­ja­dora de la selecció. Un con­trol exqui­sit dins l’àrea i una defi­nició amb classe van ser­vir per por­tar tot un país als quarts de final. Als 33 anys, Usme vivia el moment més dolç de la seva car­rera, i qui sap si n’arri­ba­ran més.

Jamaica, que no havia per­dut cap par­tit de la fase de grups, va tenir oca­si­ons, sobre­tot en una rema­tada al pal, però qui va som­riure va ser Colòmbia. Ale­gria des­fer­mada, un dia més, sobre la gespa. El sos­tre és més alt i la tri­co­lor vol con­ti­nuar esca­lant cap al cel. Angla­terra no ho posarà fàcil, però les angle­ses tam­poc estan aca­bant de rut­llar en aquesta copa del món. Després d’Ale­ma­nya, Colòmbia es pro­posa tom­bar el con­junt de Sarina Wieg­man.