Com Espa­nya, Austràlia vol con­ti­nuar fent història en aquest tor­neig. La selecció amfi­tri­ona, jun­ta­ment amb Nova Zelanda, també ha arri­bat més lluny que mai en un mun­dial –el sos­tre eren els quarts–. Té el suport de tot un país, que omple els esta­dis amb més de 70.000 per­so­nes. Les matil­das es tro­ben a 90 minuts d’una final, però al davant no hi tenen una selecció qual­se­vol. Hi tenen la vigent cam­pi­ona d’Europa. La que par­tia com a màxima favo­rita dar­rere dels Estats Units. Angla­terra, que s’ha plan­tat en unes semi­fi­nals per ter­cer mun­dial con­se­cu­tiu, vol ser ara la reina del món. És cert que no està des­ple­gant el seu millor joc, però aquí està, a les por­tes d’una nova final mal­grat haver afron­tat el tor­neig amb bai­xes de pes com les de Beth Mead o Leah Willi­am­son. Avui (12 h), encara sense Lau­ren James, san­ci­o­nada, l’equip de Lucy Bronze i Keira Walsh vol fre­nar el somni aus­tralià, lide­rat per una recu­pe­rada Sam Kerr.

La selecció espa­nyola espera rival diu­menge a yid­ney. És la lògica con­tra la il·lusió. En el mun­dial de les sor­pre­ses, Austràlia vol donar la més gran de totes i plan­tar-se en la gran final.