Es van que­dar a les por­tes de la final, però no han mar­xat sense meda­lla. L’experiència els va ser­vir, a les escan­di­na­ves, per gua­nyar les ganes de les amfi­tri­o­nes. I és que les de Peter Ger­hards­son ja havien jugat qua­tre vega­des abans pel ter­cer lloc d’un mun­dial. Les Matil­das, en canvi, era la pri­mera vegada que arri­ba­ven tan lluny; fins ara, el seu màxim era els quarts de final.

En un par­tit força igua­lat i amb oca­si­ons per a tot­hom, Suècia va poder res­pi­rar més tran­quil·la quan la blau­grana Fri­do­lina Rolfö va con­ver­tir en gol un penal xiu­lat a la mei­tat de la pri­mera part. Les amfi­tri­o­nes, però, no van bai­xar la guàrdia ni el ritme, i les sue­ques només van poder mar­xar al des­cans gua­nyant per la mínima.

En la represa, Suècia va pres­si­o­nar de valent per sen­ten­ciar el resul­tat. I encara que les Matil­das con­ti­nu­a­ven del tot dins el par­tit, apro­fi­tant un con­tra­a­tac, les sue­ques van sumar el segon al mar­ca­dor: una gran jugada de Stina Blacks­te­nius, aca­bada amb una gran rema­tada de la capi­tana del com­bi­nat suec, Koso­vare Asllani.

Les amfi­tri­o­nes van aca­bar la com­pe­tició amb un regust amarg. A les por­tes de la final i del podi. Però aca­ben amb la seva millor clas­si­fi­cació en un mun­dial. Un tor­neig per emmar­car. Les sue­ques es van pen­jar la meda­lla de bronze, i amb elles, la blau­grana Rolfö.