Acaronant la glòria
Mundial. Espanya i Anglaterra aspiren a tocar el cel avui a Sydney i convertir-se en la cinquena selecció que guanya un mundial femení: Estats Units (4), Alemanya (2), Noruega (1) i Japó (1)
Espanya i Anglaterra són els dos països que probablement més han crescut futbolísticament en el darrer any. Dos països que s’han convertit en el mirall i el referent arreu d’Europa i del món per l’alt nivell dels seus clubs i de les futbolistes que juguen a les seves lligues, i pel gran seguiment dels aficionats en molts estadis. Del Camp Nou a Wembley, dos estadis mítics amb gairebé un ple d’assistència en els partits de la UEFA Women’s Champions League en què hi ha jugat el Barça o en els duels d’Eurocopa i FA Cup que ha acollit el gran temple de Londres. El Barça, campió de la Champions. El Chelsea i l’Arsenal, semifinalistes. La lliga i la Premier, dues competicions que, si bé encara tenen grans diferències, estan farcides d’estrelles i jugadores internacionals que han competit en aquest mundial amb la seva selecció. El combinat anglès ja sap què és liderar. Ho va fer l’estiu passat, alçant-se campió de l’Eurocopa. La que es va jugar a casa seva. Pel camí es va desfer d’Espanya, que ha fet el salt definitiu en una gran competició aquest mateix estiu, just quan menys s’ho esperava tothom, pel context amb el qual ha arribat al torneig. El sostre eren els vuitens de final, però Espanya l’ha superat sobradament fins a plantar-se a la gran final (12 h, La1). Avui se sabrà quina selecció és la reina del planeta futbol i qui pot cosir la seva primera estrella al pit.
És una final històrica per molts motius. És la primera que juguen totes dues seleccions i la tercera entre dos equips europeus, és el mundial amb més repercussió dels que s’ha jugat fins ara i deixarà, per primer cop, el segell blaugrana en l’Olimp del futbol de seleccions. Entre Espanya i Anglaterra es pot formar un onze del Barça: Cata Coll, Bronze, Paredes, Codina, Ona, Maria Pérez, Aitana, Walsh, Alèxia, Salma i Mariona. Nou de la selecció espanyola, amb cinc catalanes, i dues del conjunt anglès. Futbolistes que venen de ser claus en el projecte de Jonatan Giráldez, com Paredes, Bronze, Walsh i Aitana, que l’altre dia va ser comparada amb Andrés Iniesta per Pep Guardiola i que avui podria firmar la sentència definitiva en el camí cap a la Pilota d’Or. D’altres futbolistes s’han reivindicat, com és el cas de Salma, Cata o Codina. Algunes s’han acabat de retrobar amb el futbol després d’un temps complicat com Mariona o Alèxia. O la que vol treure el cap en el primer equip, com Maria Pérez, i la que ha deixat clar que és un fitxatge extraordinari per al club, com Ona Batlle. La columna vertebral d’Espanya i dues intocables en el sistema de Sarina Wiegman. La glòria les espera.
Espanya arriba a la gran cita després de ser segona en la fase de grups. La derrota per 4-0 contra el Japó ha estat l’única taca en el torneig. El combinat de Jorge Vilda va golejar contra Zàmbia i Costa Rica, i també Suïssa en els vuitens. Però han estat les victòries contra els Països Baixos i Suècia les que l’han confirmat com a candidat real al títol. Anglaterra va superar sense problemes la fase de grups i en les eliminatòries s’ha desfet de Nigèria, Colòmbia i una de les coamfitriones, Austràlia.
En els dos onzes, dos grans dilemes per a Sarina Wiegman i Jorge Vilda. Lauren James torna després de tres partits de sanció però Ella Toone ha respòs bé en el seu lloc, amb gol contra Austràlia. Debat obert també amb Alèxia. La de Mollet acaba de ser titular en les semifinals.
5 Partits guanyats 5
0 Partits empatats 1
1 Partits perduts 0
17 Gols a favor 13
7 Gols en contra 3
