El comu­ni­cat

Luis Rubi­a­les va pre­sen­tar la seva dimissió ahir. Ho va fer a dos quarts de deu de la nit. A aque­lla hora és quan va trans­me­tre la seva decisió irre­vo­ca­ble a l’actual pre­si­dent en fun­ci­ons Pedro Rocha. Rubi­a­les deixa la pre­sidència de la FEF i deixa també la vice­pre­sidència de la UEFA. Després de par­lar amb Rocha va eme­tre un comu­ni­cat: “Després de la veloç sus­pensió rea­lit­zada per FIFA, més la resta de pro­ce­di­ments oberts con­tra la meva per­sona, és evi­dent que no podré tor­nar al meu càrrec. Insis­tir a que­dar-me i afer­rar-m’hi no con­tri­buirà a res posi­tiu, ni a la Fede­ració ni al fut­bol espa­nyol. Entre altres coses, perquè hi ha poders fàctics que impe­di­ran la meva tor­nada”, explica en el comu­ni­cat. “Aquí queda la gestió del meu equip i, sobre­tot, la feli­ci­tat que m’emporto per l’enorme pri­vi­legi d’aquests més de 5 anys al cap­da­vant de la RFEF. No vull que el fut­bol espa­nyol pugui resul­tar per­ju­di­cat per tota aquesta cam­pa­nya tan des­pro­por­ci­o­nada i, sobre­tot, prenc aquesta decisió després d’haver-me asse­gu­rat que la meva marxa con­tri­buirà a l’esta­bi­li­tat que per­metrà que tant Europa com Àfrica seguei­xin uni­des en el somni del 2030, que per­metrà por­tar al nos­tre país el major esde­ve­ni­ment del món”. “He de mirar enda­vant, mirar cap al futur. Ara hi ha una cosa que m’ocupa amb fer­mesa. Tinc fe en la veri­tat i faré tot el que esti­gui a la meva mà perquè pre­val­gui. Les meves filles, la família i la gent que m’estima han patit els efec­tes d’una per­se­cució des­me­su­rada, així com fal­se­dats, però també és cert que al car­rer, cada dia més, la veri­tat s’està impo­sant. Gràcies a tots els que m’han donat suport en aquests moments”, con­clou el comu­ni­cat publi­cat ahir a la nit a les seves xar­xes soci­als.

Luis Rubi­a­les, als seus 46 anys, diu que marxa per no ser un obs­ta­cle en la can­di­da­tura ibèrica per orga­nit­zar la copa del món del 2030. La FIFA ja en va sus­pen­dre fa un parell de set­ma­nes enrere. Les pres­si­ons polítiques també han estat for­tes. El Gobi­erno estava tre­ba­llant en la seva inha­bi­li­tació a través del TAD, però final­ment aquesta via ja no caldrà. Rubi­a­les marxa i ara caldrà veure com evo­lu­ci­ona tota la via penal ja oberta, perquè aquesta pas­sada set­mana Jenni Her­moso va fer el pas de denun­ciar-lo i la fis­ca­lia també va pre­sen­tar diven­dres una que­re­lla per agressió sexual i coac­ci­ons davant el jut­jat cen­tral d’ins­trucció número 1 de Madrid, del qual és titu­lar Fran­cisco de Jorge, el mateix ins­truc­tor del cas Soule.

Pri­me­res reac­ci­ons

Pocs minuts després de conèixer la decisió de Rubi­a­les, diver­ses per­so­na­li­tats polítiques i espor­ti­ves van començar a valo­rar la notícia. La més ràpida va ser una de les més con­tun­dents durant tot el cas, Yolanda Díaz: “El país femi­nista avança cada vegada més ràpid. La trans­for­mació i millora de les nos­tres vides és ine­vi­ta­ble. Estem amb tu, Jenni, i amb totes les dones”, va dir la líder de Sumar. Irene Mon­tero, minis­tra d’Igual­tat, ho va cele­brar amb un breu mis­satge: “S’ha aca­bat”. Qui més va par­lar del tema va ser Víctor Fran­cos, pre­si­dent del CSD, a la Cadena SER: “Em sem­bla que Rubi­a­les ha estat més con­tu­nent amb ell mateix que el TAD, que no ho va qua­li­fi­car de molt greu. Penso que hi ha hagut una sèrie de cir­cumstàncies i per­so­nes que li han transmès que havia de mar­xar. El govern vol que es com­plei­xin els can­vis estruc­tu­rals i es pro­du­ei­xin elec­ci­ons a la fede­ració. Ens plan­te­gem una evo­lució de la Llei de l’Esport. És una reflexió per a que no pas­sin més coses com aques­tes.”

Qui no va tenir cap reacció pública (almenys fins al tan­ca­ment d’aquesta edició), tal com va pas­sar fa pocs dies amb la des­ti­tució de Jorge Vilda, van ser les juga­do­res de la selecció espa­nyola feme­nina, que des del comu­ni­cat que van fer el dia de la repug­nant com­pa­rei­xença de Rubi­a­les a l’assem­blea de la FEF man­te­nen el seu silenci.