El judici a Dani Alves, vist per a sentència
Cas Alves. La fiscalia i l’acusació particular demanen que se’l declari culpable i mantenen la petició de 9 i 12 anys de presó, mentre que la defensa proposa una sentència absolutòria
El judici a Dani Alves, acusat d’haver violat una dona al reservat de la discoteca Sutton de Barcelona la nit del 30 de desembre del 2022, ha quedat vist per a sentència. La fiscalia considera que el relat de la víctima és “absolutament creïble” i sostingut en el temps, per la qual cosa demana que se’l declari culpable i manté la petició de 9 anys de presó. En la mateixa línia, l’acusació particular demana “la pena màxima” perquè considera que els fets “són greus”, i al·lega que la víctima “té estrès posttraumàtic moderat-sever” i una afectació emocional que s’ha pogut veure a la sala. L’acusació ha mantingut la petició de 12 anys de presó. Per la seva banda, la defensa d’Alves proposa l’absolució o un any de presó i 50.000 euros de multa. Tot i això, va reclamar que es tinguin en compte tres atenuants si finalment se’l declara culpable. El primer, de reparació del dany, ja que ha pagat la indemnització a la denunciant abans del judici; el segon, d’intoxicació etílica, i el tercer, de vulneració dels seus drets.
En la sessió d’ahir a l’Audiència de Barcelona, que va començar a un quart de quatre de la tarda i no va acabar fins a les deu del vespre, es van practicar les proves pericials, es va procedir al visionat dels vídeos de les càmeres de seguretat de la discoteca i, finalment, va declarar Dani Alves, que únicament va respondre a les preguntes de la seva defensa. Els pèrits judicials –diversos metges i una psicòloga forense– van assegurar que la víctima, mesos després, tenia “estrès posttraumàtic” i presentava símptomes propis de la condició de víctima. Pel que fa a les lesions externes, els metges que van atendre i explorar la dona quan es va presentar a l’hospital Clínic amb una ferida al genoll van explicar que la lesió es va produir al lateral i no al centre, on es produeixen habitualment els cops en una caiguda fortuïta. També van insistir que el 80% d’agressions sexuals no produeixen ferida vaginal, tal com succeeix en el cas de la denunciant.
A preguntes de l’advocada de l’acusació, dues pèrits proposades per la defensa van reconèixer que el dia dels fets Alves “sabia el que estava passant” i podia diferenciar entre el bé i el mal, encara que hagués begut alcohol. Un consum que la defensa va intentar justificar al llarg del judici perquè podria suposar un atenuant en cas de condemna.
Alves, l’últim a declarar
En una declaració molt breu, de menys de mitja hora, l’exfutbolista no va sortir del seu guió. La seva versió dels fets es contradiu totalment amb la de la denunciant. Segons ell, en cap moment va forçar la víctima a entrar al reservat ni tampoc a fer res que no volgués. De fet, va assegurar que la seva actitud va ser totalment passiva, i que l’acte sexual va ser consentit i ell no va exercir en cap moment la violència. “No la vaig bufetejar ni la vaig agafar pels cabells per tirar-la a terra; estàvem gaudint tots dos”, va exposar. Alves també va reiterar que aquell dia havia begut molt, i entre llàgrimes va rememorar el moment en què es va assabentar que l’havien denunciat: “Em va caure el món a sobre.”
