És molt difícil d’expli­car el que fa el Real Madrid en la Cham­pi­ons Lea­gue par­tit a par­tit. Pocs argu­ments des del punt de vista fut­bolístic se sos­te­nen, quan es tracta del con­junt blanc i les eli­mi­natòries en la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal. I ahir va tor­nar a pale­sar-ho. I és que l’equip entre­nat per Carlo Ance­lotti es va clas­si­fi­car per a les semi­fi­nals, eli­mi­nant el Manc­hes­ter City en els penals (3-4), després de 120 minuts que van aca­bar en empat (1-1) i en què, no se sap ben bé com, va acon­se­guir sobre­viure al que va ser una tem­pesta de joc dels sky blues, que van gene­rar prou volum ofen­siu ja no només per gua­nyar, sinó per gole­jar. Però així és el Real Madrid, se’n surt tot sovint a Europa, va resis­tir i en la tanda de penals va tenir més encert. Se les haurà per un lloc en la final de Wem­bley amb el Bayern.

No hi serà, doncs, el vigent campió, el City entre­nat per Pep Guar­di­ola, que pocs retrets pot fer-se. L’equip que diri­geix va pro­ta­go­nit­zar una gran actu­ació; 67% de pos­sessió, 46 arri­ba­des a àrea (el Madrid 6), 33 xuts (el Madrid 8), 9 xuts a por­te­ria (el Madrid 3) i 18 córners (el Madrid 1). Els va fal­tar pun­te­ria, als citi­zens, tot el con­trari que als madri­dis­tes, que van començar l’enfron­ta­ment col­pe­jant, en una tran­sició ràpida cui­nada entre Belling­ham, Val­verde i Vinícius i que va fina­lit­zar Rodrygo (12’). I això, el gol, és pràcti­ca­ment l’únic que va fer el con­junt blanc a àrea rival, zona que no va tre­pit­jar del minut 29 fins al 100. Des del gol del Madrid, va ser un monòleg abso­lut del City que va arra­co­nar el seu rival, el va enfon­sar dins de l’àrea i va començar a crear oca­si­ons una rere l’altra. Molt des­a­fi­nat va estar Haa­land, que en va per­do­nar de clares –una va anar al pal–, men­tre De Bruyne, Gre­a­lish i Foden ho pro­va­ven amb diver­sos xuts cadas­cun sense tro­bar la manera de batre un Lunin que va estar for­mi­da­ble sota els pals.

El guió no va can­viar en cap moment, fins i tot va ser encara més sag­nant l’atac dels citi­zens amb l’entrada de l’hàbil Doku per la banda esquerra. Així va arri­bar l’empat, ja en el tram final, obra de De Bruyne (76’), que va rema­tar dins de l’àrea petita un mal refús dels blancs després d’una jugada de Doku. Fins al final, va con­ti­nuar remant el City, que volia apro­fi­tar la inèrcia i la supe­ri­o­ri­tat per evi­tar la pròrroga i els penals, però no va acon­se­guir-ho, tot i con­ti­nuar acu­mu­lant arri­ba­des, entre les quals, just abans del 90, una de claríssima de De Bruyne, que va rema­tar als núvols des del punt de penal. Res va pas­sar en el temps extra, i els penals, allò que va bus­car el Madrid gai­rebé des del prin­cipi, van decan­tar-se a favor seu. Lunin, amb dues atu­ra­des en les penes màximes, va ser l’artífex de la clas­si­fi­cació del con­junt blanc.