És molt difícil d’explicar el que fa el Real Madrid en la Champions League partit a partit. Pocs arguments des del punt de vista futbolístic se sostenen, quan es tracta del conjunt blanc i les eliminatòries en la màxima competició continental. I ahir va tornar a palesar-ho. I és que l’equip entrenat per Carlo Ancelotti es va classificar per a les semifinals, eliminant el Manchester City en els penals (3-4), després de 120 minuts que van acabar en empat (1-1) i en què, no se sap ben bé com, va aconseguir sobreviure al que va ser una tempesta de joc dels sky blues, que van generar prou volum ofensiu ja no només per guanyar, sinó per golejar. Però així és el Real Madrid, se’n surt tot sovint a Europa, va resistir i en la tanda de penals va tenir més encert. Se les haurà per un lloc en la final de Wembley amb el Bayern.

No hi serà, doncs, el vigent campió, el City entrenat per Pep Guardiola, que pocs retrets pot fer-se. L’equip que dirigeix va protagonitzar una gran actuació; 67% de possessió, 46 arribades a àrea (el Madrid 6), 33 xuts (el Madrid 8), 9 xuts a porteria (el Madrid 3) i 18 córners (el Madrid 1). Els va faltar punteria, als citizens, tot el contrari que als madridistes, que van començar l’enfrontament colpejant, en una transició ràpida cuinada entre Bellingham, Valverde i Vinícius i que va finalitzar Rodrygo (12’). I això, el gol, és pràcticament l’únic que va fer el conjunt blanc a àrea rival, zona que no va trepitjar del minut 29 fins al 100. Des del gol del Madrid, va ser un monòleg absolut del City que va arraconar el seu rival, el va enfonsar dins de l’àrea i va començar a crear ocasions una rere l’altra. Molt desafinat va estar Haaland, que en va perdonar de clares –una va anar al pal–, mentre De Bruyne, Grealish i Foden ho provaven amb diversos xuts cadascun sense trobar la manera de batre un Lunin que va estar formidable sota els pals.

El guió no va canviar en cap moment, fins i tot va ser encara més sagnant l’atac dels citizens amb l’entrada de l’hàbil Doku per la banda esquerra. Així va arribar l’empat, ja en el tram final, obra de De Bruyne (76’), que va rematar dins de l’àrea petita un mal refús dels blancs després d’una jugada de Doku. Fins al final, va continuar remant el City, que volia aprofitar la inèrcia i la superioritat per evitar la pròrroga i els penals, però no va aconseguir-ho, tot i continuar acumulant arribades, entre les quals, just abans del 90, una de claríssima de De Bruyne, que va rematar als núvols des del punt de penal. Res va passar en el temps extra, i els penals, allò que va buscar el Madrid gairebé des del principi, van decantar-se a favor seu. Lunin, amb dues aturades en les penes màximes, va ser l’artífex de la classificació del conjunt blanc.