Southgate contra tot

“No he vist cap altre equip clas­si­fi­car-se i rebre tan­tes crítiques.” Així es mos­trava Gareth South­gate, el selec­ci­o­na­dor d’Angla­terra, just després de pas­sar amb els three lions als vui­tens de final de l’Euro­copa amb un dece­be­dor empat con­tra Eslovènia, un dels com­bi­nats més dèbils del tor­neig. I és que li cauen les crítiques de tots els cos­tats, al tècnic, que està en el punt de mira des del pri­mer par­tit de la com­pe­tició, l’únic que ha gua­nyat, con­tra Sèrbia (1-0), ofe­rint una imatge des­co­rat­ja­dora, tenint en compte el poten­cial dels juga­dors dels quals dis­posa. I no ha millo­rat. Poste­ri­or­ment va enca­de­nar dos empats, con­tra Dina­marca (1-1) i con­tra Eslovènia (0-0), per, amb més pena que glòria, sege­llar el bit­llet a la fase final, en la qual ha con­ti­nuat vivint al límit. De fet, no ha gua­nyat cap dels dos par­tits que els han por­tat a les semi­fi­nals en el temps regla­men­tari. Con­tra Eslovàquia (2-1), gai­rebé cau si no és per un gol de Belling­ham al minut 95 que va forçar la pròrroga, en la qual es van impo­sar amb un gol de Kane. Als quarts de final, tam­poc no va ser capaç de superar Suïssa (1-1) ni durant els 90 minuts ni a la pròrroga, i va haver de recórrer als penals per avançar. Avui (21 h), a les semi­fi­nals, un altre cara o creu con­tra els Països Bai­xos.

La rea­li­tat és que ningú entén South­gate i són diver­sos els pun­dits –exju­ga­dors que exer­cei­xen d’opi­na­dors a dife­rents mit­jans– que estan car­re­gant con­tra el joc que prac­tica l’equip que ori­enta. “No està essent capaç de treure el millor dels millors juga­dors d’Angla­terra”, sosté Alan She­a­rer. El pre­pa­ra­dor viu immers en un mar de crítiques. “Els nos­tres millors fut­bo­lis­tes juguen a l’atac i, en canvi, ens pre­pa­rem per defen­sar-nos, tenim un equip massa bo per seure a espe­rar,” asse­gura Rio Fer­di­nand.

També la seva con­vo­catòria ha estat motiu de con­trovèrsia, ja que molts tro­ben a fal­tar juga­dors impor­tants com Jack Gre­a­lish. El més sor­pre­nent de la seva llista és que l’únic late­ral esquerre con­vo­cat és Luke Shaw, qui hi ha estat inclòs tot i tro­bar-se a la recta final de la seva lesió i haver estat fora dels ter­renys de joc des de mit­jan febrer. També aixeca pol­se­guera que, mal­grat els resul­tats adver­sos, con­ti­nua afer­rat al seu pla i no prova de fer can­vis que podrien millo­rar la situ­ació. Wayne Roo­ney també s’ha mullat: “Crec que recu­lar Belling­ham una mica, donar espai a Foden per deam­bu­lar i moure’s per aquesta zona, i tenir a Gor­don i Saka per man­te­nir l’amplada, faria una gran diferència”, diu. “Em sem­bla un equip que està mal dis­se­nyat”, va asse­gu­rar a aquest diari Gui­llem Balagué, peri­o­dista català que tre­ba­lla a diver­sos mit­jans britànics. “Té un munt de deficiències, però com que té tanta qua­li­tat es con­ver­tirà en un equip de juga­des. A més, és a la part més fàcil del qua­dre, i amb això els pot arri­bar, encara que no juguin bé.”

I si ningú no entén South­gate, ell tam­poc no entén les crítiques. Amb 100 par­tits com a entre­na­dor de la selecció recent com­plerts, South­gate sent que està com­plint. Quan va aga­far les reg­nes de l’equip naci­o­nal el setem­bre de 2016 l’objec­tiu era “tor­nar Angla­terra al cim del fut­bol mun­dial”, una tasca molt ambi­ci­osa con­si­de­rant que havien pas­sat 50 anys des de la seva única final (i títol) en la història. I els resul­tats li donen la raó. Sem­pre ha arri­bat lluny a les grans com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals. El seu pri­mer gran repte va ser el Mun­dial de Rússia 2018, en què va guiar la selecció anglesa fins a les semi­fi­nals; a l’Euro­copa 2020 va dur-la a la final, en què va caure als penals amb Itàlia; en el mun­dial 2022, va que­dar-se als quarts de final, i, ara en aquesta Euro­copa 2024, ja és a semi­fi­nals. Així, mal­grat tot, l’equip que ori­enta sem­pre ha arri­bat lluny. A Angla­terra és South­gate con­tra tot.