Fa un mes que es va donar el tret de sor­tida a l’Euro­copa d’Ale­ma­nya 2024 i avui arri­barà el moment de posar-hi el punt final a l’Estadi Olímpic de Berlín. Espa­nya o Angla­terra. Només una de les dues selec­ci­ons podrà tocar el cel després de la final d’aquesta nit (21h) i fer història. La selecció espa­nyola, perquè es con­ver­ti­ria en la més llo­re­jada de la història amb qua­tre títols de l’Euro­copa, superant Ale­ma­nya, que en té tres, men­tre que la selecció anglesa aspira al seu pri­mer títol euro­peu, ja que tot i tenir un mun­dial en el seu pal­marès –el del 1966– no va tre­pit­jar una final de l’Euro­copa fins fa tres anys, quan va per­dre la final a casa seva, a Wem­bley, en la tanda de penals con­tra Itàlia. Una espina que els de South­gate es volen treure sigui com sigui.

És impos­si­ble fer pronòstics. La selecció espa­nyola s’ha gua­nyat el dret de par­tir com a favo­rita després de dei­xar enrere Ale­ma­nya i França i mos­trar el millor nivell de joc de tot el tor­neig, amb el permís pre­ci­sa­ment dels ale­manys. De fet, els de Luis de la Fuente han gua­nyat els sis par­tits que han jugat fins ara, i només han neces­si­tat la pròrroga en els quarts de final con­tra Ale­ma­nya. Números bri­llants, acom­pa­nyats per tretze gols a favor i només qua­tre en con­tra, que demos­tren la solvència d’una selecció que no par­tia com a favo­rita tot i ser l’actual cam­pi­ona de la Lliga de les Naci­ons.

Les sen­sa­ci­ons mos­tra­des fins ara, però, no ser­vei­xen per a res en una final a cara o creu. I és que Angla­terra ha hagut de suar de valent per arri­bar a la final i s’ha vist amb l’aigua al coll en nom­bro­ses oca­si­ons. Con­tra Eslovàquia en els vui­tens de final Belling­ham va sal­var els mobles en l’últim ins­tant i con­tra Suïssa i els Països Bai­xos els angle­sos també van començar per­dent. I, a més, les sen­sa­ci­ons no han estat bones, ja que ha estat una de les selec­ci­ons que més crítiques han rebut pel seu joc. Tot això, però, no els ha impe­dit estar de nou a un sol pas del títol i han for­jat una men­ta­li­tat de ferro que en una final els pot dur a l’èxit. I és que dei­xant de banda el pobre joc mos­trat fins ara, si Angla­terra par­tia com una de les prin­ci­pals favo­ri­tes abans de començar el tor­neig és perquè compta amb una plan­ti­lla amb un poten­cial bes­tial, que si avui és capaç d’acos­tar-se a la seva millor versió tindrà molt de gua­nyat.

Si una cosa es pot espe­rar de la final d’avui, a no ser que Angla­terra cap­giri el guió pre­vist, és que la ini­ci­a­tiva la durà Espa­nya. Amb el tri­dent for­mat per Fabián, Rodri i Dani Olmo –abans de la lesió Pedri– i la velo­ci­tat i el dese­qui­li­bri de Nico Willi­ams i Lamine Yamal per les ban­des, els de Luis de la Fuente vol­dran tenir el con­trol del par­tit per sot­me­tre una Angla­terra molt més pragmàtica. Els de South­gate, amb tres cen­trals, han con­fiat fins ara a man­te­nir la soli­desa al dar­rere i espe­rar que les indi­vi­du­a­li­tats que té al davant, amb Foden, Belling­ham, Saka i Harry Kane, resol­guin la feina.

Enmig d’aquest guió, però, el ner­vi­o­sisme pot tenir un paper impor­tant i caldrà veure quina és la res­posta de juga­dors com Lamine Yamal, que ahir va fer 17 anys i que dis­pu­tarà la seva pri­mera gran final. La pressió la té a sobre, però ja va demos­trar amb el golàs con­tra França en la semi­fi­nal que sem­bla que no l’afecti.