L’antic diri­gent espor­tiu came­runès Issa Haya­tou (Garoua, 1946), que va ser pre­si­dent de la FIFA i mem­bre del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal, va morir ahir als 77 anys en un hos­pi­tal de París per culpa d’un atac de cor, segons van infor­mar mit­jans fran­ce­sos i del seu país.

Després de con­tro­lar amb mà de ferro la Con­fe­de­ració Afri­cana de Fut­bol entre el 1988 i el 2017, va ser esco­llit pre­si­dent pro­vi­si­o­nal de la FIFA, el màxim orga­nisme rec­tor del fut­bol mun­dial, quan el comitè d’ètica va sus­pen­dre Joseph Blat­ter arran dels casos de cor­rupció en els quals es va veure vin­cu­lat. L’africà havia entrat a la FIFA el 1990. Es va man­te­nir en el càrrec entre el 8 d’octu­bre del 2015 i el 25 de febrer del 2016. El 2002 ja s’havia postu­lat per ser-ne el pre­si­dent però en aque­lla ocasió va ser der­ro­tat pel mateix Blat­ter.

Haya­tou, que va ser un dels mem­bres afri­cans amb més poder del COI, va ser acu­sat per la BBC d’haver accep­tar sub­orns als anys noranta en l’adju­di­cació dels drets tele­vi­sius dels mun­di­als.

Va dei­xar la pre­sidència de la con­fe­de­ració afri­cana el 2017 en per­dre les elec­ci­ons con­tra el diri­gent de Mada­gas­car Ahmad Ahmad, que va posar fi al reg­nat del came­runès, que va durar gai­rebé 30 anys. Qua­tre anys més tard la FIFA el va sus­pen­dre per de qual­se­vol acti­vi­tat rela­ci­o­nada amb el fut­bol fins al 3 d’agost del 2022 per haver tren­cat el codi ètic sig­nant un con­tracte tele­vi­siu amb una com­pa­nyia fran­cesa pel seu compte.

Tot i que el final de la seva tra­jectòria va ser tacat per les acu­sa­ci­ons de cor­rupció, la seva figura va ser clau pel crei­xe­ment del fut­bol a tot el con­ti­nent, l’expansió econòmica de la copa Àfrica i la inclusió de més equips afri­cans al mun­dial.

Abans de fer el salt a la direcció espor­tiva, va ser un reco­ne­gut atleta d’elit al seu país. Va ser campió de Came­run dels 400 i els 800 m i va par­ti­ci­par en els pri­mers Jocs Afri­cans de la història a Braz­za­vi­lle (1965), a la República del Congo. També va ser inter­na­ci­o­nal en les cate­go­ries de pro­moció de les selec­ci­ons de bàsquet i mem­bre de l’equip naci­o­nal uni­ver­si­tari de fut­bol entre el 1964 i el 1971. Va ser pro­fes­sor d’edu­cació física a Yaoundé abans de fer el salt a la Fede­ració de Fut­bol de Came­run com a secre­tari gene­ral i poste­ri­or­ment com a pre­si­dent. Al seu país també va tre­ba­llar en el minis­teri de Joven­tut i Esports.