Una fita catalana històrica

Un any gloriós

Qui té més mèrit d’haver arri­bat on és ara és el Girona. Un equip modest que ha mera­ve­llat tot el pano­rama fut­bolístic, per com afronta cada par­tit, com juga i la seva per­se­ve­rança, que ha fet que en només una dècada hagin pas­sat coses ini­ma­gi­na­bles. Tot va començar amb la pro­moció d’ascens a pri­mera, el 2013. Malau­ra­da­ment, no es va acon­se­guir pujar de cate­go­ria, tam­poc el 2015 hi va haver sort. Després de diver­sos intents fallits, el juny del 2017 va arri­bar la pri­mera ale­gria. Això sí, només va durar dues tem­po­ra­des, perquè el Girona va bai­xar a segona el curs 2018/19. Després de picar moltíssima pedra, el 2022 va tor­nar al lloc on es merei­xia i havia estat feliç. Amb Míchel a la ban­queta, s’ini­ci­ava un pro­jecte molt il·lusi­o­nant, sem­pre mirant a llarg ter­mini, però els resul­tats no van tri­gar a arri­bar. En la cam­pa­nya 2022/23 van acon­se­guir una meritòria desena posició, i es van que­dar a les por­tes d’acce­dir a la Con­fe­rence Lea­gue. El que ningú s’ima­gi­nava és que un any després la cosa ani­ria a més i hi hau­ria un ascens tan meteòric.

La tem­po­rada 2023/24 que­darà per sem­pre més gra­vada en la memòria de tots els blanc-i-ver­mells. El Girona, després de lide­rar cinc vega­des en soli­tari la clas­si­fi­cació de pri­mera, ser el segon equip més ano­ta­dor de la cate­go­ria amb 85 gols i arri­bar als 81 punts –la xifra més alta asso­lida en la lliga per un equip que no sigui el Madrid, el Barça o l’Atlético–, va obte­nir el millor premi pos­si­ble: jugar la Cham­pi­ons Lea­gue. Un somni fet rea­li­tat que, pre­ci­sa­ment, el destí va voler que aquesta clas­si­fi­cació per a la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal se cer­ti­fiqués matemàtica­ment amb una remun­tada apoteòsica con­tra el Barça i una nova lliçó de fut­bol al món (4-2), el 4 de maig.

El Girona és l’equip que ha neces­si­tat menys tem­po­ra­des a pri­mera divisió per arri­bar a la Cham­pi­ons i el quinzè equip espa­nyol que dis­pu­tarà aquesta com­pe­tició. Fins ara, els altres catorze con­junts que l’han jugada almenys una vegada han estat: el Betis, el Mallorca, el Màlaga, l’Osa­suna, el Celta, l’Ath­le­tic, la Real Soci­e­dad, el Vila-real, el Depor­tivo, el Sevi­lla, l’Atlético, el València, el Barça i el Madrid. Un crei­xe­ment expo­nen­cial del con­junt gironí, que ha tin­gut Míchel com un dels prin­ci­pals artífexs d’aquest èxit.

Un cop s’han gua­nyat molt meres­cu­da­ment ser a Europa, ara ja només falta sor­tir, com­pe­tir i, sobre­tot, gau­dir d’uns par­tits que no se sap si es podran tor­nar a repe­tir. El Girona debu­tarà en aquesta com­pe­tició per la porta gran. Màxima exigència, però també màxima il·lusió per enfron­tar-se a diver­sos equips històrics i grans d’Europa. En la pri­mera fase visi­ta­ran el PSG, el Milan, el PSV i el Sturm Graz, i pas­sa­ran per Mon­ti­livi equips com el Liver­pool i l’Arse­nal, a més del Feye­no­ord i el Slo­van de Bra­tis­lava. Així doncs, l’equip reve­lació de la tem­po­rada pas­sada i que ha estat nomi­nat a millor club del curs 2023/24 en els pre­mis de la Pilota d’Or orga­nit­zats pel diari francès L’Équipe, viurà, com a mínim, vuit nits de somni. També que­da­ran imat­ges per al record, com veure la samar­reta blanc-i-ver­me­lla al Parc dels Prínceps o tot un Liver­pool a Mon­ti­livi. Qui s’ho hau­ria ima­gi­nat fa tot just uns anys?

L’objec­tiu del Girona passa per inten­tar esqui­var les últi­mes 12 posi­ci­ons de la clas­si­fi­cació, for­mada per 36 equips. Fet que els per­me­tria acce­dir, com a mínim, als set­zens de final. En la seva pri­mera par­ti­ci­pació euro­pea, asso­lir aquesta ronda ja seria tot un èxit. Això sí, a Girona se somia en gran.

Tor­nar la il·lusió

Amb una situ­ació com­ple­ta­ment dife­rent afronta el Barça aquesta edició de la Cham­pi­ons. Els blau­grana són un club històric d’aquesta com­pe­tició. L’han gua­nyada cinc vega­des –Wem­bley (1992 i 2011), París (2006), Roma (2009) i Berlín (2015)–. Enguany, bus­ca­ran tor­nar la il·lusió a tot el bar­ce­lo­nisme, després d’uns anys molt negres a Europa. Queda molt lluny l’última “ore­lluda” que van acon­se­guir aixe­car el 2015 a Berlín, en l’any del tri­plet i de l’última tem­po­rada de Xavi Hernández com a juga­dor del Barça. Des d’ales­ho­res, la tra­jectòria dels culers en la màxima com­pe­tició euro­pea ha estat per obli­dar.

En dues de les dar­re­res nou cam­pa­nyes, els culers no han pogut superar la fase prèvia (2021/22 i 2022/23), i han cai­gut un cop en els vui­tens (2020/21), cinc en els quarts de final (2015/16, 2016/17, 2017/18, 2019/20, 2023/24) i un altre en les semi­fi­nals (2018/19). Una dinàmica molt dolenta, que ara Hansi Flick té el propòsit de cap­gi­rar. La bar­reja entre experiència i joven­tut que hi ha en l’equip, afe­git a tot el que ha imple­men­tat el tècnic ale­many en el joc, de moment està donant els seus fruits. Veu­rem si n’hi ha prou per com­pe­tir a Europa.

Hansi Flick, esco­llit millor tècnic del mes d’agost pel seu ren­di­ment imme­diat amb el Barça, encara no coneix la der­rota. Els pri­mers qua­tre par­tits de lliga s’han sal­dat amb un tri­omf. Victòries con­tra el València (1-2), l’Ath­le­tic (2-1), el Rayo (1-2) i el Valla­do­lid (7-0) que han retor­nat l’espe­rança a tota la parròquia blau­grana. El Barça venç i con­venç amb un joc atre­vit i ver­ti­cal que està donant resul­tats. En la Cham­pi­ons, però, el guió can­via. El nivell va en aug­ment, i serà vital que no torni a aparèixer els fan­tas­mes del pas­sat. En la pri­mera fase, el Barça visi­tarà el Borus­sia Dort­mund, el Ben­fica, l’Estre­lla Roja i el Mònaco; i rebrà el Bayern, l’Ata­lanta, el Young Boys i el Brest. A ells sí que se’ls exi­girà aca­bar entre els vuit pri­mers. No es pre­veu cap altra opció.

Un últim par­tit de lliga

Abans de l’estrena en la Cham­pi­ons la set­mana que ve, els dos con­junts cata­lans s’enfron­ta­ran a Mon­ti­livi aquest diu­menge, 15 de setem­bre, a les 16.15 h. Par­tit cor­res­po­nent a la cin­quena jor­nada de lliga, que arriba després de l’atu­rada per selec­ci­ons. El Barça i el Girona han començat molt bé la tem­po­rada, amb 12 i 7 punts sumats, res­pec­ti­va­ment, però veu­rem si els ha afec­tat aquests quinze dies sense fut­bol de clubs. Fins ara hi ha vuit pre­ce­dents, amb un balanç de qua­tre victòries per al Barça, dues per al Girona i dos empats. Serà una prova de foc i un test de màxima exigència abans d’arren­car la Cham­pi­ons. Els pri­mers a debu­tar seran els giro­nins, que visi­ta­ran el PSG el dime­cres 18, a les 21 h. Un dia després ho faran els blau­grana a la mateixa hora; en aquest cas viat­ja­ran fins a Mònaco.

Compte enrere per a un nou enfron­ta­ment entre tots dos con­junts i per al debut en la màxima com­pe­tició euro­pea. Barça i Girona són dos clubs amb tra­jectòries molt dife­rents, però igual­ment repre­sen­ta­tius de la iden­ti­tat cata­lana. Tots dos seran els encar­re­gats d’escriure un nou capítol en la història del fut­bol euro­peu.