Estem en una bom­bo­lla, vivint una rea­li­tat que no ens per­toca. Ima­gina’t com estan els meus amics, que sem­pre els ha agra­dat el fut­bol i m’han vin­gut a veure i donar suport. Serà una experiència bru­tal.

Serà un par­tit molt espe­cial. No només t’enfron­tes a un equip de pri­mera divisió, que ja fa moltíssima il·lusió, sinó que t’enfron­tes a la crème de la crème de pri­mera. L’Atlético fa nou i onze anys que va arri­bar a la final de la Cham­pi­ons, i molts dels seus juga­dors són con­vo­cats amb les seves selec­ci­ons. Els tin­drem tots al cos­tat. La ciu­tat s’hi ha bol­cat. L’estadi estarà ple. Hem posat gra­de­ries supletòries perquè hi càpiguen més de 6.000 per­so­nes.

Ja t’asse­guro jo que no. El tarannà i el caràcter, en aquest aspecte, seran molt impor­tants. Serà una experiència nova, mai m’hi he tro­bat. En l’eli­mi­natòria con­tra l’Spor­ting de Maó van venir a l’estadi 2.500 per­so­nes. Soc una per­sona que sap man­te­nir la calma en aques­tes situ­a­ci­ons perquè al final et dedi­ques al fut­bol. Tu t’has de cen­trar en les teves coses i inten­tar fer-ho tan bé com puguis. Ara, el dia de l’Atlético no sé què pas­sarà. Hi haurà la tele­visió i ens veu­ran moltíssi­mes per­so­nes. Són experiències que no tor­naré a repe­tir mai a la vida.

Com bé dius, el que et dona per viure és la lliga. Som juga­dors de la lliga Elit, no de pri­mera divisió, ni tam­poc ves­tim la samar­reta de l’Atlético. Jo, com a capità de l’equip, ho he anat trans­me­tent al ves­ti­dor. El cos tècnic, encapçalat per Ramon Car­ras­cal, està fent una feina bru­tal i també ens ho diu cada dia. La millor manera de pre­pa­rar el par­tit ha estat gua­nyar el duel con­tra el Palamós.

L’Atlético està acos­tu­mat a jugar en una gespa natu­ral impol·luta. A més, tenen un nivell de qua­li­tat tec­ni­cotàctica bru­tal. Són juga­dors esco­llits que gua­nyen mili­ons d’euros per jugar a fut­bol. Nosal­tres som obrers, com dic sem­pre. Som gent humil. Tots tenim la nos­tra feina, tre­ba­llem les nos­tres vuit hores i anem a entre­nar-nos al ves­pre. Inten­ta­rem mos­trar la nos­tra millor versió, i si els costa 20 minuts fer-nos un gol, millor que deu. Sor­ti­rem a com­pe­tir i, sobre­tot, a gau­dir. Som una plan­ti­lla ambi­ci­osa i tenim ganes de demos­trar-ho. Volem que diguin: “Que bé que juga aquest Vic, i com cor­ren i llui­ten.” Dijous encara esta­rem dins la bom­bo­lla, però diven­dres al matí quan ens lle­vem ens hem de que­dar amb el que hem gau­dit, amb el que hem cor­re­gut, i tor­na­rem a la rea­li­tat, que és la vida quo­ti­di­ana.

Només et puc dir la il·lusió, perquè evi­dent­ment ells són infi­ni­ta­ment supe­ri­ors. La il·lusió de veure un estadi bol­cat i ple, i una ciu­tat que ha res­post amb totes les entra­des venu­des. L’arma més pode­rosa, en aquest cas, és la il·lusió. És molt com­pli­cat, però no hi ha res impos­si­ble a la vida. El par­tit comença 0-0. Com a fut­bo­lista, surts amb la intenció de gua­nyar, si no ja no cal que juguis.

Hem de ser nosal­tres matei­xos i no emmas­ca­rar-nos amb altres coses que no som i que no hem tre­ba­llat durant l’any, com és l’estil de joc. La pro­posta del Vic serà la d’inten­tar jugar. Volem sor­tir des del dar­rere i inten­tar tenir la pilota, sabent que serà impos­si­ble durant molts moments. Però quan puguem, volem enllaçar pas­sa­des amb l’objec­tiu d’arri­bar a la por­te­ria rival. De què et ser­veix can­viar la manera de jugar i tan­car-te si en comp­tes de fer-te’n set te’n poden fer sis.

Vam posar-nos en con­tacte amb l’Atlético i ens han con­tes­tat que vin­dran amb 24 samar­re­tes, a part de les que puguis reco­llir en el par­tit. Els que por­tem més anys en el ves­ti­dor tin­drem l’opció d’esco­llir la samar­reta que vul­guem. Ho farem per ordre d’anti­gui­tat. Per sort, porto 10 anys al pri­mer equip i soc el segon de la llista, només em supera el David Bus­quets. Tinc clar que esco­lliré Gri­ez­mann o Julián Álva­rez.

El tre­ball dia a dia. Som una plan­ti­lla jove, molt com­pe­ti­tiva i amb ganes de tre­ba­llar. De fet, et diria que per edat i bar­reja de juga­dors, és la més ambi­ci­osa des que estic al Vic. A més de tenir molt bon nivell de joc, també tenim un gran grup humà. Ningú és més que ningú dins el ves­ti­dor. Dijous, després del par­tit, ho ani­rem a cele­brar tots junts. La clau és això, el grup humà. A més, tenim ganes de fer alguna cosa. El nos­tre objec­tiu per a aquesta tem­po­rada és l’ascens a ter­cera divisió. Fa temps que ho per­se­gueixo.