El Vic va posar punt final al somni de la copa competint de tu a tu amb tot un Atlético de Madrid. Era el partit de la seva vida per a jugadors, tècnics i aficionats dels osonencs, un equip de Champions visitava l’Hipòlit Planàs. Es preveia una festa, i ho va ser. Els jugadors van gaudir des del primer minut, però tenint molt clar que volien fer tot el possible per posar les coses difícils als madrilenys.

Malgrat competir habitualment cinc categories per sota, el Vic va demostrar que estava preparat. Amb més de 6.000 persones a les graderies, omplint també les supletòries col·locades expressament per a l’ocasió, l’equip de Ramon Carrascal va deixar clar en els primers deu minuts per què va líder de la lliga Elit. És un equip molt ben treballat, va estar ben ordenat i pràcticament no va concedir ni una sola ocasió. El talent de Correa va generar la primera, però un fantàstic Agustín Mora va evitar el 0 a 1.

I malgrat ser dominat, com no podia ser d’altra manera, el Vic no va renunciar a jugar i va aconseguir xutar tres vegades a porteria en el primer temps, malgrat que tímidament. Igual de tímides van ser les aproximacions dels visitants, que quasi no van amenaçar en els primers 45 minuts. Taules al descans i excel·lent primer temps del Vic.

Simeone va fer canvis al descans: a la gespa, Koke, Lemar i Galán. Però res va canviar per al Vic, que va generar diverses ocasions clares en els primers compassos del segon temps, en botes d’Ignasi Quer, Martí Riera i Dídac Serra. Julián Álvarez i Griezmann, dos campions del món, van haver d’entrar a rescatar els del Cholo. Però res canviava, l’Atlético no millorava. El Vic resistia, però quan quedaven deu minuts per al final, l’àrbitre va assenyalar un penal molt polèmic de Bertrana sobre Giuliano per un contacte inexistent. A més, l’acció va acabar amb l’expulsió de Senyé per protestar. Julián Álvarez el va transformar, va permetre respirar a Simeone i l’Atlético, i va posar fi al somni del Vic, que va competir de tu a tu durant 80 minuts. El mateix Julián va tancar el partit en un bon contraatac.

El resultat no va arruïnar la festa a Vic. Els futbolistes es van endur una ovació enorme mentre aprofitaven per demanar samarretes d’ídols futbolístics als quals van complicar, i molt, la vida.