Oblak i Correa impulsen l’Atlético a l’impossible a París (1-2)

Mai dei­xis de creure. Aquest és un dels lemes de l’Atlético. I avui, al feu del PSG, l’ha seguit fil per randa. I és que era difícil, més que remot, tal i com ha anat el par­tit, creure que el con­junt colc­ho­nero podria sor­tir amb alguna cosa posi­tiva del Parc dels Prínceps, però que ho ha fet. Durant tot l’enfron­ta­ment ha patit con­tra un rival que li ha gene­rat moltíssi­mes oca­si­ons, ha resis­tit sos­tin­gut per les atu­ra­des d’Oblak, i en l’última jugada, quan ja no hi havia més temps, Cor­rea (93’) li ha donat la victòria (1-2) en un con­tra­a­tac. La seqüència de la jugada de la diana de l’argentí és repre­sen­ta­tiva de tot ple­gat: amb els pari­sencs abo­cats a l’atac a la recerca del tri­omf, Ach­raf ha mal­ba­ra­tat un un con­tra un amb Oblak i en la següent acció el por­ter ha tro­bat Gri­ez­mann, que ha llançat a Cor­rea, i aquest últim ha aca­bat deci­dint. L’àrbi­tre, de fet, ja no ha reprès el joc; el duel ha fina­lit­zat.

Als de Luis Enri­que se’ls com­plica que­dar dels vuit pri­mers –ara mateix no entra­ria ni en el play-off d’accés–. El con­junt que ori­enta ha fet mèrits per gua­nyar avui, però està tro­bant a fal­tar algú dife­ren­cial a l’àrea rival. Dembélé, Asen­sio i Bar­cola n’han tin­gut de tots colors, però no l’han ficat. Sí que ha encer­tat Zaire-Emery (14’), que ha obert un mar­ca­dor que ha igua­lat Nahuel Molina (18’), de seguida, en una de les poques apro­xi­ma­ci­ons dels del Cholo Sime­one a la por­te­ria de Don­na­rumma. El monòleg ata­cant del PSG s’ha allar­gat fins al final, però Cor­rea ha emer­git per cap­gi­rar el pre­vi­si­ble guió. Sem­blava impos­si­ble.