Cop dur per als olotins, molt dur. Un partit intens i que havia de ser bonic pel retrobament de Dólera amb un club que considera casa seva, va acabar de la pitjor manera possible. Els olotins van perdre per dos penals en contra i encadenen el cinquè partit sense guanyar. Un novembre per oblidar.

El primer acte al Nou Sardenya va començar igualat. Minuts de tempteig, intensos, sense ordre ni concert per cap conjunt. Després d’arribades dels dos equips sense gaire perill, finalment va arribar l’acció del desempat. Cap genialitat individual, ni una bona jugada col·lectiva. Àlex Cano va provocar un penal a favor dels locals que el seu germà, Jordi Cano, es va encarregar d’enganyar totalment Ballesté i va posar els graciencs al davant. L’únic gol de la primera meitat va arribar perquè els olotins van ser incapaços de trenar prou bé les jugades per acabar xutant a porteria.

En la represa, després d’uns minuts inicials d’ubicació i canvis en el descans dels dos conjunts, va tornar la intensitat. Els olotins van estar millor que a la primera meitat i van crear ocasions de perill que van fer tremolar el Nou Sardenya. Semblava que l’empat estava a prop, però totes les possibilitats es van esfumar quan el porter olotí va veure la vermella directa per haver empentat dins l’àrea Mahicas, un cop Ballasté ja havia agafat la pilota. Dólera ho va solucionar com va poder fent entrar Jan Danés, el porter suplent, però Jordi Cano des dels 11 metres el va afusellar i va deixar els garrotxins tocats i enfonsats.