Adeu a George Eastham, gran llegenda del futbol anglès

El fut­bo­lista anglès George East­ham (1936, Black­pool), que va for­mar part de la selecció que va gua­nyar el mun­dial del 1966, va morir diven­dres els 88 anys. La seva rellevància va anar molt més enllà del seu talent com a fut­bo­lista, un hàbil mig­cam­pista ofen­siu avançat al seu temps. Tot i que en el mític equip del 1966 no va jugar cap par­tit, el 2007 la FIFA li va lliu­rar la meda­lla de campió del món en con­si­de­rar que tots els fut­bo­lis­tes con­vo­cats per Alf Ram­sey eren també ofi­ci­al­ment merei­xe­dors del títol. Molt abans, el 1974, havia rebut la més gran Orde de l’Imperi Britànic. Amb al seva pèrdua, només que­den tres juga­dors vius de la selecció anglesa cam­pi­ona del món: Geoff Hurst, Terry Paine i Ian Callag­han.

En aquell mun­dial, dis­pu­tat al seu país, va ser l’únic juga­dor de l’Arse­nal con­vo­cat. Va jugar un total de 19 par­tits amb al selecció anglesa. El seu pare, George East­ham Sr., amb el qual va coin­ci­dir a Irlanda del Nord en el modest Ards FC, també havia estat inter­na­ci­o­nal. Els afi­ci­o­nats que més han plo­rat la seva pèrdua han estat els modest Stoke City, que el va fit­xar just després d’aquell mun­dial. El 1972 va mar­car el gol de la victòria de l’equip en la final de la copa de la lliga con­tra el Chel­sea (2-1) a Wem­bley. A diferència del mun­dial, en aquell moment va des­co­brir què és viure sobre la gespa la glòria en una gran final en un dels esta­dis més mítics del pla­neta. Va jugar un total de vuit tem­po­ra­des a l’Stoke.

Va ser cone­gut també fora dels ter­renys de joc pel seu paper en l’eli­mi­nació de l’ano­me­nada “regla d’escla­vatge”, segons la qual qual­se­vol club es podia negar a tras­pas­sar un juga­dor encara que aquest acabés con­tracte. Així, el 1960 el New­castle va mirar d’impe­dir la seva marxa a l’Arse­nal, però el juga­dor i els seus advo­cats van acon­se­guir que es modi­fi­ques­sin els drets de retenció dels clubs. Va ser un canvi tan relle­vant com el de la famosa Llei Bos­man. A Lon­dres va jugar 223 par­tits i va mar­car 41 gols abans de fit­xar per l’Stoke, equip en el qual tor­na­ria com entre­na­dor.

Va aca­bar la seva tra­jectòria jugant a finals dels setanta a Sud-àfrica, on també va ser juga­dor. Es va con­ver­tir en una de les veus més crítiques con­tra l’apart­heid i va entre­nar per­so­nal­ment equips de cate­go­ries de base amb només juga­dors negres. Al país africà es va con­ver­tir en el repre­sen­tant dels segui­dors de l’Arse­nal i va obrir el seu propi negoci de roba espor­tiva.