Buscant la regularitat

Un inici com­pli­cat

Els començaments mai són sen­zills i sent el nou­vin­gut, encara menys. Els olo­tins no van veure la llum fins la quarta jor­nada. En les tres pri­me­res con­tra el filial del València, el Tor­rent i l’Espa­nyol B, es van veure superats, en totes, per la mínima (1-0, 0-1 i 1-0). Tres pri­mers par­tits que feien tocar de peus a terra els de Dólera. Per sort, però, després de tres creus va arri­bar la cara. Ale­gria al Muni­ci­pal d’Olot amb la pri­mera victòria a 2a con­tra l’Andratx. I els bale­ars van sem­blar por­tar sort als de la Gar­rotxa, perquè a par­tir d’aquell 1-0 amb un gol de penal de Marc Mas va començar la millor dinàmica del curs.

La millor ratxa

Del tri­omf de l’Andratx al tri­omf con­tra la SD Eivissa, el pri­mer lluny del Muni­ci­pal. Dues victòries con­se­cu­ti­ves per tan­car el setem­bre que els por­ta­ven a un octu­bre gloriós. Dels sis par­tits que van jugar els de Dólera en un calen­dari frenètic, comp­tant-hi la Copa Cata­lu­nya con­tra el Sin­guerlín (1(2-4)1) i la copa del Rei con­tra el Còrdova (1(4-3)1), no van per­dre ni un par­tit. Vuit par­tits sense conèixer la der­rota, 6 dels quals, de lliga. I no eren par­tits sen­zills, sinó par­tits con­tra els pri­mers de la taula. Per exem­ple, la visita del Sant Andreu, lla­vors líder i amb el qual van acon­se­guir empa­tar in extre­mis (1-1). I la jor­nada següent van tor­nar a plan­tar cara, al nou líder, el Saba­dell (1-2). Els gar­rot­xins van allar­gar la bona ratxa fins que les cames els van dei­xar, però després d’un octu­bre magnífic va arri­bar un cop dur.

Dava­llada

La der­rota con­tra l’Atlètic Bale­ars a casa (0-2) va tocar i enfon­sar els olo­tins, que van enca­de­nar 7 par­tits sense gua­nyar a par­tir de lla­vors. Par­tits com els empats a casa con­tra l’Alzira (3-3) o el Mallorca B (1-1), en què els olo­tins no feien una mala actu­ació, però les des­con­ne­xi­ons i la falta de pre­cisió en l’última pas­sada els aca­ba­ven jugant en con­tra i els feien per­dre punts que poden ser impor­tants a final de curs, en una lliga tan igua­lada com la 2a FEF, en què a l’últim con­junt en posi­ci­ons de play-off i el pri­mer en des­cens els sepa­ren només 8 punts.

Cal comp­tar en la pit­jor ratxa dels olo­tins les der­ro­tes de Copa Cata­lu­nya con­tra el Tona (2-1) i en copa del Rei con­tra el Sevi­lla (1-3), que els eli­mi­na­ven de les dues com­pe­ti­ci­ons. Un tram com­pli­cat en què no van poder dis­po­sar de Marc Mas, pit­xitxi del con­junt, que va estar de baixa pràcti­ca­ment un mes. El desem­bre, però, va començar millor. Els olo­tins van plan­tar cara al Sevi­lla en copa del Rei i, tot i per­dre per 1-3, van fer un gran paper al verd con­tra un con­junt de pri­mera divisió, cosa que els va donar ener­gia per, aquell cap de set­mana, gua­nyar 2-0 la Penya Espor­tiva i tren­car la mala dinàmica.

A mig refer

En les dues últi­mes jor­na­des, però, no van pas­sar de l’empat, con­tra el Ter­rassa i el Bada­lona Futur, i es van aco­mi­a­dar de l’any de dol, tocats per la pèrdua del juga­dor del juve­nil A Aniol Llach. Tot això, a més, dei­xant el dubte a la por­te­ria. En l’últim par­tit de novem­bre al Nou Sar­de­nya (0-2) Pol Ballesté va veure la ver­me­lla directa. El por­ter fins lla­vors indis­cu­ti­ble va ser subs­tituït pel jove Jan Danés, que ja es va gua­nyar el lloc sota pals els tres últims par­tits de l’any.